Premsa...

.

Oferirà Max Sunyer
vetllada jazzística en aquesta capital

Publicat a SDPnoticias.com
Dimecres 23 de març del 2011

Mèxic, 23 Mar (Notimex) .- El reconegut guitarrista espanyol (català) Max Sunyer, que s'ha presentat a importants fòrums de diversos països, oferirà un concert jazzístic, que inclourà el millor del seu repertori musical, el proper divendres, en un club ubicat al Centre Històric, d'aquesta capital. En conferència de premsa realitzada avui, Sunyer va dir sentir-se molt content de poder tocar per primera vegada en aquest país i oferir la seva música, que des dels 16 anys escrivia, gràcies a la inspiració d'un grup mexicà de principis dels anys 70.

"La majoria dels temes que interpretarem són peces pròpies, que al llarg de la meva carrera he escrit, ja tinc 64 anys d'edat i als 16 ja començava a fer música amb una influència d'una banda mexicana, ja que en aquesta dècada només es escoltava en anglès. Per a 1970 vaig gravar el meu primer disc i estic molt content de ser aquí ", va assegurar el també compositor.

Va manifestar que la seva música surt del context, ja que hi ha una barreja de diverses influències, pel fet que a Catalunya, especialment a Barcelona, ​​és la porta que s'obre a altres països i per tant passen diverses cultures.

"El jazz té això de tenir llibertat, neix d'una melodia harmoniosa i marca el ritme, llavors, la meva música conté aquesta llibertat que es plasma en els temes i que podran escoltar en el concert", va esmentar l'artista.

Va destacar que tocar al costat de músics mexicans com el bateria "Marc" i el baixista "Jaume", és una cosa meravellosa, perquè són virtuosos i fantàstics a l'escenari.

"He de dir que només en uns minuts d'assaig, en tinc prou conèixer el talent d'ells, perquè el jazz és un llenguatge universal que es dóna ràpid, i aquesta rapidesa el tenen els músics mexicans que són excepcionals", ha assenyalat Sunyer.

Nascut el 1947 a la localitat catalana de la Pobla de Massaluca es va iniciar en la música a l'edat de 14 anys estudiant solfeig i prenent la guitarra elèctrica com a instrument de capçalera.

El 1964 va començar professionalment en la música, tocant en orquestres i influenciat per la música de jazz. A finals dels 60 va cursar guitarra clàssica ia principis es va iniciar en formacions de jazz i rock progressiu. Aquesta etapa va revolucionar la música a Barcelona dins de l'estil de "La Música Laietana". El seu primer disc va ser amb el grup Vèrtex, el 1970, dirigit per Josep M. Vilaseca, projecte efímer de rock progressiu.

NTX / LGZ / AQF / NMN

.

Noticies del dia...

.


De Mèxic al "més que un club"

Emilio Marrese va bussejar en la gira de 1937 i va escriure una novel.la de ficció-realitat

Publicat a MundoDeportivo.com
Dimarts 22 de març del 2011

"A Itàlia no hi ha cap club que representi una nació. Només el Cagliari de Gigi Riva ho va fer amb Sardenya amb el 'scudetto' que va guanyar el 1970 però només en un any i no durant més de 100 com el Barça". És una de les conclusions a què ha arribat el periodista italià Emilio Marrese després bussejar en l'època més dramàtica del club blaugrana i plasmar-la en 'Rosa de Foc', una novel.la de ficció-realitat a parts iguals que acaba de publicar Edicions B en castellà i català. A Itàlia ja va per la quarta edició.

Després de cobrir per a La Repubblica tres Mundials, tres Eurocopes, una Copa Àfrica, tres Jocs Olímpics, la Copa Amèrica de vela i campionats de Fórmula Un, el periodista nascut a Nàpols el 1967 va decidir aprofundir en la seva passió pel Barça investigant en la gira blaugrana per Mèxic de 1937 en plena Guerra Civil espanyola. Amb 40 dies sabàtics per davant, Marrese es va traslladar a Barcelona per parlar amb el fill de Domènec Balmanya i el germà menor de Martí Ventolrà. Tots dos es van embarcar rumb a terres asteques per escapar del irrespirable ambient bèl.lic que es vivia a Barcelona mesos després que el president blaugrana Josep Sunyol fora afusellat per les tropes franquistes el 6 d'agost de 1936.

D'aquelles converses i altres indagacions va sorgir una trama en la qual va donar curs a la seva imaginació. "Per exemple, a la casa de Iborra apareix assassinada una noia però no se sap si l'autor de l'homicidi és l'exjugador del Barça o un espia franquista infiltrat entre els anarquistes", assegura Marrese, que demana "excuses als protagonistes reals per haver involucrat en aquestes històries ".

L'autor va triar 'Rosa de Foc' com a títol per ser el sobrenom amb el qual es coneixia a Barcelona en aquell període històric. "Era la capital del comunisme amb marxistes, leninistes, trotskistes, anarquistes. Hi havia de tot i més", evoca Marrese, meravellat per la capacitat de sofriment i superació d'aquells jugadors del Barça: "Molta gent no sap com va ser la gira per Mèxic i realment és bell, commovedor i de gran tendresa mirar enrere i recordar la història amb molt orgull. Les estrelles dels anys 30 venien els seus autògrafs per poder menjar, jugaven sense botes perquè les havien robat i Àngel Mur pare cantava en alguns clubs per guanyar-se uns pesos a Mèxic. Va ser com un infart, un moment crític durant la seva vida ".

Torino, ManU i Liverpool

El periodista incideix en la singularitat del Barça i el compara amb altres clubs que han superat tràngols molt durs. "El passat dóna força i el sofriment és una qüestió d'honor. El mateix passa amb el Torino i la tragèdia aèria de Superga, el Manchester United i l'accident d'avió a Munic, així com el Liverpool i la mort de desenes de seguidors a Heysel i Hillsborough ", argumenta Marrese, que traça a més un paral.lelisme entre la idiosincràsia de Barcelona i l'ADN futbolístic del Barça:" Sense perdre les arrels, Barcelona és una ciutat que va a l'atac amb una obsessió de ser diferent a la resta d'Espanya. El Barça és similar. Tant Primo de Rivera com Franco perseguir els seus símbols però el club va resistir i va tornar a ser gran defensant amb orgull una part de la història i la seva identitat catalanista ". En aquest sentit, "la filosofia de Pep Guardiola busca i aconsegueix un futbol diferent a tots mantenint els gens i la sang catalana amb la seva decidida aposta pel planter"


.

Publicat a la premsa ...

Amb un parell de cerveses o cafès
és possible parlar-aprendre català

Raúl Venegas que apenas ha terminado el nivel básico.

Publicat al Periódico Latino.com.es
Dijous 24 febrer 2011
Per: Malinalli García
Especial per a El Periódico Llatí

Barcelona. -Per a alguns viatgers, estudiants i homes de negocis el català els va agafar de sorpresa. Potser no ho difonguin molt les guies de viatges o ens aturem poc en l'apartat de llengües perquè assumim que es parla espanyol, però a Barcelona hi ha dues llengües oficials: català i espanyol.

El català és una llengua romànica que prové del llatí vulgar, alguns estudiosos fins i tot diuen que és més antic que l'espanyol. El parlen habitualment 4.400.000 de persones i gairebé 8 milions de persones són capaces de parlar-ja que guarda una semblança amb l'espanyol.

Molts dels nouvinguts parlen espanyol, així que a menys que ho necessitin per treball o estudis no parlen català, i això comença a preocupar al govern. Hi ha cursos bàsics gratuïts que proporciona el govern a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, però és important la part oral, així que algú se li va ocórrer crear un programa per apropar el català als nouvinguts o als que estan interessats en practicar en un ambient relaxat.

Bon dia,-bon dia- Si Us Plau- si us plau-adéu-adéu-"A la gent li fa il.lusió que parli català" Rodrigo Creu aprofita qualsevol racó de Barcelona, el supermercat, la parada de l'autobús o el lloc de diaris per dir algunes frases.

Aquest defensa se sent més segur de parlar des que participa al programa Voluntariat per la llengua-Voluntariat per la Llengua-

Voluntariat per la llengua busca que les persones que tenen un coneixement bàsic de català incorporin fluïdesa, perdin la vergonya i el parlin de forma natural en un context real, - no és un curs d'idiomes-és simplement reunir-se en cafeteries o bars com a mínim una hora a la setmana amb una persona que parla sovint en català. D'aquesta manera es formen parelles lingüístiques que a través de la conversa coneixen la cultura i llengua de Catalunya, comunitat autònoma amb capital a Barcelona.

Rodrigo va arribar a Barcelona el 2002 per fer un màster en direcció d'empreses de construcció, després una empresa madrilenya ho va contractar per a supervisar obres de construcció de la cadena de supermercats Mercadona. No necessita parlar català en la seva feina però ell ha volgut aprendre perquè és una forma d'integrar, a més que amb la seva parella lingüística Roser amb la que porta dos mesos en el programa coneix llocs típics, costums i el més important se sent segur amb ella perquè deixa que la conversa flueixi sense tenir la pressió d'un professor que avalua constantment.

Per a ser part del programa cal donar-se d'alta a la pàgina del voluntariat
http://www10.gencat.net/pres_volull/AppJava/ i omplir un formulari sobre els teus interessos, edat i el lloc on de vius de manera que trobis una parella lingüística en funció de les teves aficions, horaris i domicili.

Raúl Venegas és un altre noi mexicà que està en el programa, realitza una especialitat en medicina del treball i fa pràctiques a l'hospital de Bellvitge. Compte a manera d'anècdota seu primer ensopegada amb el català, va ser en una consulta mèdica, li preguntava al seu pacient en espanyol i ella li responia en català, així que a base d'especulacions va aconseguir desxifrar el que li deia pel que es va veure forçat a entrar a classes que l'ha portat a acabar el bàsic.

Raúl comparteix el seu vocabulari català amb Sara, la seva parella lingüística. Explica que es veuen poc perquè no té molt de temps i per aquest motiu no el practica molt, però ha perdut la pena, així que va traient el català segons el que va escoltant.

Raúl va arribar el 2009 perquè el seu cosí vivia aquí, no tenia ni idea que es parlava català, la qual cosa li va sorprendre. Com mexicà estranya el menjar, encara no aconsegueix acostumar-se. Cursa seva especialitat aquí perquè la medicina del treball té un millor nivell que a Mèxic. En un futur li agradaria anar a Anglaterra o Alemanya.

En el cas de Rodrigo combina el voluntariat amb les classes formals. Està cursant el nivell intermedi, el que significa que domina la part oral però necessita reforçar l'àrea de gramàtica per expressar-se correctament per escrit. Aquest nivell és l'avantsala per al nivell de suficiència que ho acreditarà com un catalanoparlant.

.