Antoni Bellver..

.

Antoni Bellver,
un perruquer català a Mèxic

Publicat a MundoMujer [Cos de Redacció]
Dissabte 04 de desembre del 2010
Publicat a Buena Salud [Cos de Redacció]
Dissabte 04 de desembre del 2010

Mèxic sempre m'ha portat sorpreses. L'última redescubir a Antoni Bellver, un dels grans estilistes de moda amb seu a Barcelona, i que ha fet història a aquest i l'altre costat de l'Atlàntic. Aquí se li vol i se li recorda per haver donat grans col.leccions de pentinats de moda a la professió. I allà, amb el seu soci Joss Claude segueix donant guerra i posant alegria al panorama de la perruqueria d'aquest país. Amb seu a Mèxic D.F. Joss Claude & Bellver tenen diverses sales d'alt nivell, tres escoles de formació, i tant ell com Marien, la seva dona, maquilladora essencial que sap posar l'accent i el to exacte de color a qualsevol look. Tots dos fan un matrimoni real i professional incombustible, amb una feliç trajectòria per davant i per darrere. La parella d'estilistes ha sacsejat la capital mexicana amb idees i dosis ingents de treball ben dirigit. Potser per això, mouen tot el sector de la perruqueria mexicana amb unes ganes tremendes d'absorbir noves tècniques, idees i tendències en cap.

Antoni Bellver és un dels grans noms i homes de la perruqueria catalana. Se'm ocorren alguns noms com Marcel Montlleó, Lluis i Enric LLongueras o Cebado, Raffel Pagès, New Look o Albert Cerdán. Tots ells són destacats perruqueries i totes, signatures amb solera i una gran reputació, reactualitzada temporada a temporada a través de les seves col.leccions de tendències de moda. Els perruquers són artistes del cabell i del color, treballen amb una matèria viva, homes i dones que interpreten com a models errants les seves creacions realitzades de forma totalment personalitzada i a la mida de l'estil i la personalitat de cadascú. Independentment de si el seu cabell natural és llis, arrissat o està ple de cabells blancs.

Trajectòria: Des de 1970, any en què obre el seu primer saló a Barcelona, Antoni Bellver ha estat en constant moviment i actualització. Els seus talls de cabells són famosos, ha creat escola. És soci fundador de "Intercoifure" a Espanya i Meteorologia, ha estat Director Artístic de la Revista Tocado a Espanya, Director Artístic de Collection i també de Revlon a Mèxic. A més ha escrit tres llibres professionals sobre estilisme, editat diversos cd's i vídeos de les seves col.leccions, i ha realitzat infinitat d'editorials per a les més importants revistes de moda: Vogue, Elle, Marie Claire, Hola, etc.

Actualment segueix en actiu i té una important presència a Mèxic. El seu somni americà s'ha complert. En temps de crisi està encantat i viu al cim de la perruqueria del DF amb 3 salons de perruqueria d'alt nivell i ara també el quart que ha obert a Monterrey.


Antoni Bellver
Joss Claude & Bellver
Tel: (55) 5536 4493 - Mèxic D.F.
Tel: (81) 8315 1380 - Monterrey
Més informació: jcbell@prodigy.net.mx

.

Un treball de Marta Noguer i Ferrer

Màrius Torres retorna a Mèxic

Publicat a “El Occidental” [Mèxic]
Dimecres 01 de desembre del 2010

Per superficial que sigui, qualsevol apropament a la història de la literatura i la poesia catalanes del segle XX llança, almenys, una conclusió: els esdeveniments històrics transcorreguts a l'Espanya contemporània han marcat profundament el seu desenvolupament i han traçat, almenys en part, els camins pels que aquestes han transitat fins als nostres dies.

Un bon exemple d'això és la poesia de Màrius Torres, poeta català nascut a Lleida el 1910 i mort a Sant Quirze de Safaja (Barcelona), en 1942. La seva vida va quedar trastornada el 1935 per una tuberculosi que el duria a una estada obligatòria en el sanatori de Puig d'Olena i, poc després, a la mort. Metge de professió, com el seu pare -el polític catalanista Humbert Torres-, Màrius va escriure, durant el seu internament, bona part de la seva obra creativa: gairebé un centenar de poemes, algunes narracions breus i una obra teatral, a més de traduir al català poemes d' autors francesos, com Alfred de Musset i Paul Valéry, i anglesos com John Keats i William Wordsworth. Al costat d'aquesta tasca creativa, cal destacar el seu compromís polític reflectit en les col.laboracions que va firmar en el periòdic de la Joventut Republicana de Lleida. El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i la instauració del règim del general Franco, abaten el seu ànim catalanista i republicà en uns moments crítics que coincideixen amb un empitjorament de la seva salut física. Poc després mor, als 32 anys, lluny de la seva família, exiliada a causa de la persecució franquista de tots aquells implicats en el projecte de la Catalunya i l'Espanya republicana.

Sens dubte, aquesta complexa trajectòria vital marca tant els temes i interessos de la seva obra poètica com les vicissituds de la publicació d'aquesta, així com la difusió, el reconeixement i la ubicació de Màrius Torres en el context de la poesia catalana del segle passat . Malgrat les circumstàncies en què va ser escrita, la seva no és una poesia "tenebrosa ni pessimista, sinó lluminosa com una alba d'abril i clara com un capvespre d'octubre", en paraules de Margarida Pons, estudiosa de l'obra de Torres . Tal com podem intuir per la selecció dels poetes als que tradueix, l'obra de Màrius Torres beu de les fonts romàntiques i simbolistes, així com de la millor tradició metafísica provinent de la poesia europea de la primera meitat de segle. Els seus poemes ens conviden a la reflexió sobre la condició humana, sobre la relació amb la divinitat, la por a la mort i al dolor, però també sobre l'esperança i la ferma voluntat de seguir lluitant per la supervivència física i moral, individual i col.lectiva. Per explorar els plecs de l'ànima humana, Torres es serveix, en repetides ocasions, d'elements de la natura utilitzats, metafòricament, com portes d'entrada al món metafísic ia la reflexió sobre el sentit de la vida humana.

Sembla obvi que una poesia d'aquestes característiques i aquesta solidesa hauria d'ocupar un lloc fonamental en l'àmbit literari i poètic català i peninsular. No obstant això, Torres ha estat un poeta oblidat en aquests àmbits fins fa molt poc temps. Bona part d'aquest oblit és degut a les dificultats per publicar durant les gairebé quatre dècades de dictadura franquista. De fet, el poeta va morir sense veure la seva obra publicada, encara que va deixar instruccions sobre què publicar en cas de poder fer-ho pòstumament. Aquestes indicacions, juntament amb les especificades en la correspondència mantinguda amb el seu bon amic i editor Joan Sales, van ser respectades per aquest en la primera edició catalana de la poesia de Màrius Torres: la apareguda a Mèxic, a Coyoacán, el 1947.

Li devem, doncs, el mèrit de la primera edició a Joan Sales, escriptor i editor català exiliat a Mèxic després de la guerra civil. Sales, juntament amb el grup d'escriptors al voltant de la revista-i grup editorial -Quaderns de l'Exili, va tenir l'ocasió- i la vocació i confiança-de publicar el poemari en un context molt particular: a deu mil quilòmetres de la seva terra i en un context cultural i lingüístic totalment aliè al que envoltava l'obra de Torres. Sales ho va publicar a Mèxic no només com un acte de, diguem, "justícia literària" -ja que el llibre no podria veure la llum a Catalunya a causa de la repressió franquista-, sinó a més com un acte de reivindicació de la llengua catalana perseguida, per aquell temps, en la seva pròpia terra.

Ara, seixanta-tres anys després d'aquesta publicació, Màrius Torres torna a Mèxic. Arran de la commemoració del centenari

del seu naixement, aquest any 2010 ha estat declarat, des de l'àmbit institucional català, l '"Any Màrius Torres". És en aquest marc on cal situar les presentacions, a Mèxic, del volum Poemes (Lleida, Pagès Editors, 2010), una edició en espanyol de gairebé tota l'obra de Torres elaborada per Margarida Prats i traduïda per Alfonso Alegre i Victoria Pradilla. A més de presentar-se en el context de la Fira Internacional del Llibre, el volum serà el centre d'un homenatge a Màrius Torres que tindrà lloc a les instal.lacions de la Càtedra Julio Cortázar (Lerdo de Tejada número 2121, colònia Americana) el dijous 2 de desembre a les 12 del migdia. L'esdeveniment comptarà amb la presència de Xavier Macià, professor de la Universitat de Lleida, i Pere Perelló, poeta català.

La nova presència de l'obra de Màrius Torres a Mèxic -aquesta vegada, afortunadament, en un context del tot diferent al de fa mig segle- forma part d'una sèrie d'activitats que han de contribuir al merescut reconeixement i difusió de la seva obra tant per part del sector institucional com per part de l'àmbit acadèmic, editorial i crític. I no només en la seva Catalunya natal, sinó també aquí, de nou, a Mèxic. Si bé en la seva primera aparició en aquest país l'obra de Torres difícilment podia haver arribat al públic mexicà -ja que va ser una edició reduïda i en català-, en aquesta ocasió el lector autòcton té, per fi, a la seva disposició, pràcticament l'obra completa de Torres traduïda a l'espanyol. El retorn del poeta català a Mèxic és, alhora, simbòlic i literal, ja que aquesta vegada ha vingut per quedar-se sempre que nosaltres, com a lectors, li obrim les portes.

.

Un treball d'Abril Posas:

.



Entrevista a Lolita Bosch
Escriptora, difusora de la lectura i preocupada per la violència que afecta, sobretot, a Mèxic, Lolita Bosch ve a presentar a la FIL un recopilador de literatura catalana, per fer-li un homenatge a les seves arrels.

Publicat a Milenio.com [Mèxic]
Dissabte 27 de noviembre del 2010

Al teu pròleg a “Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània”, parles amb molt d'afecte de la llengua catalana. Si també aquesta compilació pot ser un tribut a l'idioma, per què no fer una edició bilingüe?

Crec que no se'ns va ocórrer, per ser-te sincera. Però tampoc té sentit fer una bilingüe, ja que aquests escriptors tenen un mercat ben definit i hi ha moltes edicions de les seves obres. A més, hi ha una edició catalana allà.

Quina funció realitzes amb més freqüència, la d'escriptora o la de promotora de la lectura?

Jo tinc una part de creadora. Faig tantes coses, que de vegades no ho sembla. Tinc un vessant entre acadèmica i escriptora, doncs faig assaig, pròleg, organitzar festivals literaris. Tinc el Col.lectiu fu, en el qual desenvolupem tres coses, principalment: llibres de pensament, reclutaments de voluntaris per a promoció de la lectura i creació de biblioteques on no havia, i un bloc, el tema és la violència. Aquest no ho escric, només ho edito, i tenim col.laboracions d'escriptors i periodistes de tot el món,
http://nuestraaparenterendicion.blogspot.com.

Com a escriptora tinc oportunitat de demanar molts favors, que sí que concedeixen. Gràcies a l'exposició pública podeu utilitzar el teu nom per fer coses. Quan vaig començar a publicar i van començar les entrevistes, les fotos, em vaig adonar que és possible aprofitar per a alguna cosa que valgui la pena.

¿Com va ser el procés de triar als escriptors de Veus?

Jo vaig tornar a Barcelona en una situació rara. Jo vaig viure a Mèxic molts anys i quan vaig tornar a Barcelona em vaig adonar que no coneixia Espanya, però sí els codis i l'idioma. Els textos que vaig recopilar no pots llegir-los si no ets català, i va ser una cosa nova i desconegut per a mi. Vaig començar a llegir amb molta curiositat. I és que a Catalunya hi ha molta tradició lectora i les llibreries petites tenen bons llibres, que promouen de manera constant. Així que vaig visitar aquests llocs i vaig buscar noms frescos, inèdits. Vaig llegir com 110 autors, dels que vaig triar als 41 que integren el llibre, vaig estar llegint durant any i mig, i va ser una experiència fascinant.

Quina és la diferència entre la narrativa catalana i la llatinoamericana?

Una cosa que és molt catalana (i no és que sigui molt experta en el tema. La veritat és que, primer, sé de literatura mexicana, després llatinoamericana i l'últim de l'espanyola) que he trobat és que manegen un surrealisme en la quotidianitat , pel petit, a la barra de pa. És molt evident amb artistes com Dalí. Però en la literatura és una constant. No és com Cortázar, que fa que algú vomiti conills, sinó de una forma més subtil.

Catalunya és una societat molt petita, que s'ha barrejat entre ella durant molts anys, així que som molt iguals. És un lloc on et sents segur.

En editar aquest llibre i el bloc de La nostra aparent rendició, no et vas sentir rara, en anar de la màgia diminuta de la literatura a la crua violència?

Jo sóc bicultural. Entre Mèxic i Catalunya hi ha moltes diferències, no existeix la violència com aquí. Si maten a algú a Barcelona, és notícia durant tres dies. Per desgràcia, a Mèxic és més quotidià ja. Però de totes maneres puc moure'm d'un costat a un altre, entre les dues cultures, encara que el que passa a Mèxic m'afecta molt més que l'espanyol, per a ser sincera.

Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània. Autora: Lolita Bosch. Presenta: Ariel González, Eugènia Broggi. Editorial: Anagrama. Diumenge 28 de novembre, 17:30-18:20 hores. Saló Mariano Azuela, planta alta, Expo Guadalajara

.

Una fita històrica

.

El Parlament aprova la Llei de l'occità, aranès a l'Aran
Catalunya esdevé l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori







Font: Butlletí de la Secretaria de Politica Lingüística
Número 59, dilluns 04 d’octubre del 2010

El 22 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran. La Llei regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran, fet que, en paraules del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya “en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori”.

La Llei de l’occità, aranès a Catalunya, en compliment d’allò que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya, garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial. Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès.

A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals. En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana. La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació.

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, destaca el fet que “l’impacte de la llei ultrapassa de molt el territori de la Val d’Aran: constitueix també una fita clau per a Catalunya, perquè dóna compte de la voluntat de la nació catalana de mantenir i projectar cap al futur la pròpia pluralitat lingüística”.

Més informació:

• Lei der occitan, aranés en aran [PDF, 402,78 KB.]

• El Parlament aprova la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que converteix Catalunya en l'únic país de la UE amb tres idiomes oficials en un mateix territori



.

S.O.S Solidari

.
Desaparició a Xalapa de Enríquez
La ciutat i el món sencer es mobilitzen a la seva recerca

Fòrums de motoristes, d'esportista, de tota mena..., Twitter, Facebook, webs, associacions del món sencer es fan ressò d'aquesta angoixant crida per la desaparició d'aquesta persona.

Rocío Alejandra Ceballos Ochoa, té 28 anys, i és germana del síndic Salomó Ceballos i va desaparèixer des del 15 d'agost a Xalapa, Veracruz, ciutat on vivia.

Aquí treballava com a funcionària de la Judicatura, però, des d'aquest esmentat dia ja no es va presentar a treballar.

Familiars i amics han emprès una campanya per tal de localitzar-la, mentre que el seu germà està a Veracruz per tal de pressionar les autoritats i donar suport a la recerca.

Per a això, els familiars posen a disposició de la població els telèfons 045-464-100-8192 i / o 01 (464) 641-7581 per tal de rebre qualsevol informació que porti a la seva localització.

Si tens familiars o contactes a Veracruz, si us plau comparteix aquesta crida d'auxili. T'agraïm qualsevol informació que es pugui aportar.

Persona desapareguda: Alejandra Rocío CEBALLOS OCHOA
Data desaparició: diumenge 15 agost 2010
Lloc: Xalapa de Enríquez (Estat de Veracruz) - La seva ciutat de residència
Edat: 28 anys
Dades físiques: Ulls color cafè fosc, pell blanca, complexió prima i mesura 1.65 metres.
Telèfon per aportar alguna informació:
Cel lular 044 22 81 81 57 98 (si truques fora de la ciutat de Xalapa recorda marcar 045). 045.464.100.81.92 i / o 01 (464) 641.75.81. ID. 62 * 12 * 49828.
Es publiquen dues fotografies de la desapareguda [Font: publiaciones a internet]


+INFORMACIÓ:

Reporteros Policiacos (dimarts 24 d'agosto 2010)
Correo de Salamanca (dissabte 28 d'Agosto del 2010)
Policiaco Veraz (dissabte 28 d'agosto de 2010)

La premsa a dit que...

Productes catalans amb compromís

.

.

Publicat a elPeriódico.cat

Dimecres, 2 de juny del 2010

J.M.Terricabras

Això ens ve de molt lluny: som un país de fires i mercats, de trobades de feina i de negoci, que no exclouen pas la gresca ni el bon menjar. De fet, moltes fires, molts mercats coincideixen sovint amb les festes majors. Algunes poblacions tenen recintes firals permanents. Fins i tot hi ha algun més solemne palau de fires. És el cas de Girona que, divendres, dissabte i diumenge, acollirà en el seu palau una fira molt singular: s'anomena De Tot Cat i vol promoure els productes i serveis que incorporen la llengua catalana. L'objectiu principal de la fira és conscienciar institucions, empreses i consumidors del valor que representa la implantació de la llengua catalana en l'àmbit quotidià. Per això seran a la festa la majoria de productes que es poden consumir en català i totes aquelles empreses i institucions que s'hi han volgut adherir.

Una de les gràcies d'aquesta fira és que no solament ensenyarà –i vendrà– productes, sinó que també formalitzarà el compromís que prenen tots els participants –i molts ajuntaments i institucions– envers els productes en català. No es tracta d'anar-se omplint la boca amb declaracions i bones paraules, sinó que –segons el text del Compromís de Girona– es vol fer «un pas endavant en la plena normalització de la nostra llengua, que durant tants i tants anys ha estat prohibida, perseguida i maltractada».

La normalització del nostre país no depèn solament de lleis i normes, sinó, en gran part, de nosaltres mateixos. Perquè, només que els adherits a la fira –i els visitants– prenguessin el compromís d'usar productes etiquetats també en català –no cal que sigui exclusivament–, les empreses que encara marginen la nostra llengua dels seus productes s'ho haurien de replantejar.

De fet, la fira vol contribuir a fer que els catalans visquin amb normalitat a casa seva, que també puguin comprar aigua, llet i vi en la seva llengua, tal com ho fa senzillament la resta dels humans. No és demanar molt. És demanar un consum natural i coherent. La fira del compromís de Girona és, certament, la fira de la coherència.

A la premsa és notícia ..

L'actriu catalana Mireia Gubianas triomfa
a Mèxic amb "Gorda"






Publicat a ABC.es i Noticias.com
Dimarts 25 de maig de 2010

Mèxic, 22 abr (EFE) .- En un país preocupat pels alts índexs d'obesitat, que situen a Mèxic en el primer lloc mundial d'aquest mal, l'obra de teatre "Gorda", amb l'actriu catalana Mireia Gubianas, és a punt d'arribar als seus cent representacions al "Manolo Fábregas" de la capital.

"Gorda", adaptació de la peça del dramaturg nord-americà Neil Labute "Fat Pig", té com a protagonista a Helena, una dona que en comptes de plorar la seva grossor decideix riure amb ella.

Helena és interpretada per l'actriu espanyola Mireia Gubianas (Sabadell, 1975), que per tercera vegada encarna el paper de la "Gorda", després de l'èxit que va aconseguir a Espanya i Argentina.

El proper dijous, aquesta peça teatral complirà les cent presentacions a Mèxic.

"L'èxit de l'obra l'hi atribueixo sens dubte el gran elenc que m'acompanya, però sobretot a que aborda exquisidament un tema de caràcter molt actual, que per a ningú és aliè i que es viu en qualsevol societat", va dir avui a Efe en entrevista Mireia Gubianas.

La història parla de Tomi, un professional exitós que s'enamora d'Helena-una dona molt alegre, segura, amb moltíssimes virtuts però un gran "defecte", estar gras-, que se sent incapaç de defensar el seu amor per por al que diu la societat.

En la posada participen més Héctor Suárez Gomis (Tomi), Juan Carlos Barreto (Dani) i Lourdes Reyes (Joana).

"L'obra manté per dues hores un ritme trepidant que genera un voyeurisme al públic, que li dóna la sensació d'estar veient una situació per la mira d'una porta, és a dir, d'estar molt molt a prop d'ella, d'un Tomi, un dani, una Joana i una Helena ", va afirmar Gubianas.

Els dijous després de cada funció, els actors mantenen un diàleg amb el públic que és moderat per un periodista.

Això, segons Gubianas, "és perquè la gent ens comparteixi el que sent, i no es vaig quedar només amb un debat intern, ens interessa saber què despertem en ells".

La posada en escena està dirigida per l'argentí Daniel Veronese i produïda per Morris Gilbert, Federico González Compás, Pau Kompel i Sebastián Blutrach.

"Gorda" va tenir molt d'èxit a Barcelona ia l'Argentina i va aconseguir reunir 250.000 persones en 600 presentacions, segons l'actriu catalana.

L'obra romandrà a Mèxic un parell de mesos més i és possible que sigui muntada en algun altre país de Llatinoamèrica. EFE hl / gt / JD / eat / IBR

A la premsa és notícia ..

El català Pep Duran
exposa la seva obra per primera vegada a Mèxic

Publicat a Noticias.com
Dimecres 19 de maig de 2010

L'escenògraf i artista català Pep Durán s'exposa per primera vegada a Ciutat de Mèxic part de la seva obra a l'exposició "No Escenari", que conté objectes, fotografia, escrits i vestuari que heu utilitzat en els últims dos anys per elaborar les seves produccions escèniques.

"Aquí podran veure un a un els elements que componen tot el que veuen a l'escenari, ia més podran a partir d'ells fer els seus propis guions", va dir avui Pep Duran en entrevista amb Efe.

"Sense Escenari", oberta des d'ahir al Centre Cultural d'Espanya a Mèxic i fins al proper 30 de juny, està composta per esbossos d'escenografies, dibuixos, fragments de maniquís, vestuari, sabates, apunts, fotografies, maletes i telons, entre altres objectes.

Tots aquests són elements que Duran va utilitzar per a les obres de teatre en les que va elaborar l'escenografia i estan exposades de manera cronològica per explicar el procés creatiu i el moment en què els actors estan en escena.

"La idea d'això és que la gent elabori visualment el seu propi procés de creació d'una posada en escena i creu la seva pròpia història i final", va dir l'artista.

La peça central de l'exposició, segons Pep Duran, és "La Suite de Marburg", un fotocollage integrat per 23 fotografies que mostren actors, el seu vestuari, el procés d'elaboració de l'escenografia i el director donant instruccions.

"En petits fragments es representa tota la feina que suposa una posada en escena", va dir Duran [...]

Retalls dels diaris...

Serrat rep l'Ordre del Águila Azteca

Publicat a El País edició impresa
Dimarts 18 maig, 2010

El 1975, Joan Manuel Serrat va fer des de Mèxic unes declaracions que li van costar l'ostracisme i l'exili. Allà, en els mesos en què va viure sense passaport de tornada, va ser acollit amb una generositat que l'artista va evocar ahir, emocionat, quan el president de Mèxic, Felipe Calderón, li va entregar a l'Ambaixada del seu país a Espanya la principal distinció mexicana, l'àguila Azteca. En aquell temps fosc, com va dir Calderón, Mèxic va estar pendent d'Espanya, i Serrat va ser una metàfora de la preocupació mexicana per l'esdevenir de la història de l'oposició a Franco des del final de la Guerra Civil.

Per al cantautor català, "aquella experiència dolorosa de l'exili em va permetre trobar a Mèxic la llar perdut". "Oblidar", va afegir, "seria com oblidar a mi mateix". Segons el músic, els amics que va trobar allà (des Luis Buñuel a Juan Rulfo, Paco Ignacio Taibo i Luis Alcoriza) van ser la prolongació d'una cultura i un país que ja el 1976 va començar a reviure l'esperit que havia interromput la Guerra Civil i que Mèxic havia ajudat a mantenir alerta.

Correspondència rebuda...

NOTES DE LA COMUNUNITAT:

M'agradaría contactar amb catalans que viuen a Xalapa o a l'Estat de Veracruz. El meu nom es José Antonio Roldán, sóc català i estic vivint fa poc a Xalapa de Veracruz.

hipernorm@hotmail.com


Ens fa arribar aquest link:

Casas Tu Mejor Opción
.

Enamorats de Mèxic...

.

La Maria Rosa Ferré
"Hi tinc molts bons amics
que son mes que familia y que
ens estimem com a germans"

Malgrat no fagin gaire soroll són moltissimes les persones que a casa nostra senten un especial apreci per Mèxic, la seva gent i la seva cultura.

Avui obrim un apartat per tal de donar a coneixer -de mica en mica- aquests catalans i catalanes que tan bé i amb tanta sinceritat senten com a seu tot allò que parla de Mèxic.

Dues cultures diferents i semblants. Encisadores i captivadores. Obertes a l'altre. Admirades i també volgudes.

Aquest primer article us parlarà d'una catalana de nom Maria Rosa Ferré. Resident a les boniques terres del Penedès. A la popular ciutat del bon ví i del bon cava: Vilafranca del Penedès.

Es també una persona especial, d'uns ulls i sensibilitat uniques, que a mes a mes fa fotografía i escriu esgarrapant hores d'allà on pot. Publica en una web que es una delicia i que Ella ha batejat "la vinya vermella" fent-se ressò del mon que l'envolta.

Dona emprenedora, la seva vinculació amb Mèxic ve de lluny. Va estat una de les persones que van impulsar l'Associació Catalunya-Mèxic fundada a Barcelona i que va dirigir l'escriptor Avelí Artís-Gener [conegut per Tisner]. Va col·laborar durant els terribles terratremols de Mèxic del 1985 en la localització de persones entre Barcelona i Mèxic mitjançà el consolat. Ha col·laborat en exposicions i llibres. I com no, ha treballat per donar a conèixer encara més el nostre cava a Mèxic.

La Maria Rosa Ferré ens diu "He estat a Méxic unes 26 vegades i estimo la seva gent, la seva gastronomia, el seu paisatge, la seva música, el folklore, la seva diversitat i tot allò que envolta un país tant i tant especial que el fa diferent de tots, sense excepció."

Dona certament molt de gust sentir-la parlar amb el cor a la mà. Mes endavant ens diu: "Be, no hem cansaria de parlar d'un país que vaig visitar l'any 1976 per primer cop i mai hagués cregut que al llarg del temps, seria el meu país d'adopció, la meva segona casa i on hi trobaria una altre família."
Es cert, els mexicans captiven. Només ens arribena als nostres mitjans de comunicació lesnotícies tristes. Mai les bones. I n'hi han moltes, moltes, moltes de bones...

Com seria d'esperar, la boca -en el nostre cas la ploma- diu alló que porta el cor. I a la web que escriu la Maria Rosa Ferré tampoc podia faltar les referencies que parlin de Mèxic. I per això, comptant amb la seva gentilessa, publicarem a la nostra senzilla wueb alguns dels seus treballs. Perque tothom disfruti de la seva bellessa...

MÉXICO, MI MEXICO


De ti olvidarme no quiero
cuantas ilusiones por volverte a ver,
en sueños siempre estoy cerca de ti
te soy fiel desde el dia en que te conocí.
---
Lloro en silencio tu ausencia
pero tengo muy tranquila mi conciencia,
porque se que sobre tu cielo volveré a volar
con la emoción de una paloma mensajera.
---
Quiero volver a escuchar mis rancheras preferidas
como tantas veces tus mariachis me cantaron,
tomarme unos tacos, limón y tequila
y sentirme como siempre parte de tu vida.
---
Quiero abrazar a mi gente querida
donde cada noche las estrellas se visten de fiesta,
oler las jacarandas de mi calle preferida
y así dejará de sangrar mi herida.

Poesia de Maria Rosa Ferré
Publicada a La Vinya Vermella el 22 de febrer del 2010

.

Successos a Mèxic...

.
Assassinen al nord de Mèxic a un empresari català


Publicat a europapress.es
Dijous 25 de març de 2010

Lleida / Madrid(EUROPA PRESS) -- Un empresari d'origen català va morir assassinat a trets a la ciutat de Chihuahua, al nord de Mèxic, enmig d'una escalada de violència que en les últimes hores s'ha cobrat la vida d'unes 16 persones en aquesta regió.

Segons han informat a Europa Press fonts de l'Ambaixada espanyola a Mèxic, la víctima és Joan Sarroca Punsola, nascut el 1954 a la localitat de Vall de Cardós, a Lleida. L'empresari va ser assassinat a trets per tres desconeguts, sense que de moment es coneguin el mòbil de la mort.

Sarroca, que estava casat amb una mexicana i tenia dos fills, residia des de 1982 a Mèxic i serà enterrat a Chihuahua, segons l'Ambaixada.

Segons el 'Diari de Chihuahua', l'empresari era a més el representant dels Comerciants del Centre per al projecte de Mobilitat Urbana a aquesta ciutat. Les autoritats judicials mexicanes ja han iniciat una investigació.

Fonts pròximes a la família de Sarroca informat a Europa Press que la víctima era informàtic - segons l'Ambaixada ara es dedicava a la gestió d'aparcaments - i tenia un germà a Barcelona, que ja estaria de camí a Mèxic.

Segons aquesta font, l'última vegada que l'empresari va estar a Catalunya va ser per un assumpte familiar fa dos mesos.

Intercanvi escolar...

.

Benvinguts!

Xalapa rep alumnes de l'escola Octavio Paz de Barcelona

.

.

.

Un grup d'alumnes de 5è i 6è de l'esmentat centre docent: Ivan, Mireia, David, Wall, Neall, Raquel, Laia, Lídia, Micaela, Ronald, Mònica i Paula viatgen a la nostra encantadora ciutat. Van acompanyats de la directora Anna Sena i els mestres Elías Vera i Àngels Carracedo.

.

Coneixeran de prop les cultures mexicanes de les que tant han sentit a parlar allà a Barcelona. Els desitgem una feliç estada entre nosaltres, i reproduirem aquest article de la premsa local:

.

.
"L'escola Primària Pràctica Annexa rep la delegació catalana.

.

Publicat al Diario de Xalapa
Diumenge 28 de febrero de 2010

Mariel Ocampo. Xalapa, Veracruz .- Com a part de les activitats corresponents a la Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO, l'Escola Primària "Pràctica Annexa a la Normal Veracruzana" manté des de fa més d'una dècada un intercanvi cultural amb el Col.legi d'Educació Inicial Primària ( CEIP) "Octavio Paz" amb seu a Barcelona, Espanya, institució multicultural que reuneix a alumnes d'una vintena de nacionalitats d'Europa de l'est, nord d'Àfrica, Sud-amèrica i Àsia. Aquest intercanvi propícia visites recíproques entre alumnes pertanyents a aquests planters educatius de Xalapa i Barcelona, respectivament.

.

Del 19 al 28 del mes d'abril de 2009, un grup de 15 alumnes i cinc mestres de la "Pràctica Annexa" van viatjar a Barcelona, com s'ha fet tradicionalment durant els últims dos lustres.

.

En una entrevista amb el director de la "Pràctica Annexa", el mestre Marco Aurelio Martínez Sánchez va comentar que van arribar el dia d'ahir a la nostra ciutat 12 alumnes i tres professors catalans, els quals formaran part d'un nodrit programa creat especialment per a ells, que culminarà amb un gran fandango el 6 de març pròxim.

.

"El suport del governador de Veracruz, Fidel Herrera, i del secretari d'Educació estatal, Víctor Arredondo, ha estat important per enfortir els llaços de convivència entre els alumnes participants d'aquest intercanvi. El rector de la Universitat Veracruzana, Raúl Arias Lovillo, també ha motivat i col.laborat en aquest vincle cultural que permet un interessant acostament entre estudiants de les dues entitats educatives ", va detallar el mestre.

.

Algunes de les activitats programades per a aquesta setmana van ser pensades específicament per nodrir del coneixement de la nostra regió als petits catalans, com va comentar el professor Martínez Sánchez: "A partir d'aquesta trobada cultural s'espera que els visitants reconeguin a primerenca edat la diversitat cultural, geogràfica, històrica i social de la comunitat mexicana i en especial de la veracruzana, destacada per la seva hospitalitat ".

.

Com a part de l'itinerari es troben per al dilluns al matí un recorregut pel campus de l'Escola Primària "Pràctica Annexa a la Normal Veracruzana", en horari vespertí els nens catalans tindran l'oportunitat de conèixer, de manera divertida i esgarrifosa, les llegendes tradicionals de la regió, de la mà del reconegut cuentero cordovès Iván Zepeda Valdez.

.

Dimarts, els petits visitaran la zona arqueològica El Tajín i faran un recorregut guiat per les àrees temàtiques del parc Takilhsukut. Posteriorment es traslladaran a Quiahuixtlan, on tindran un altre apropament amb les cultures mil.lenàries de la nostra regió.

.

Ja de tornada a la nostra ciutat, dimecres recorreran el centre històric a bord d'un tramvia que els mostrarà dades importants sobre la història de Xalapa. A la tarda coneixeran el Museu d'Antropologia, on els seran mostrats alguns dels tresors arqueològics de Mèxic.

.

Com a part de les activitats pròpies d'aquest parell d'escoles, totes dues pertanyents a la UNESCO, no podia falta un recorregut per la zona de Los Tuxtlas, començant per Nanciyaga, el Salt de Eyipantla, per concloure en Tlacotalpan, patrimoni de la humanitat.

.

A tall de cloenda, el divendres 5 de març hi haurà una convivència amb música en directe al matí ia la tarda es durà a terme un fandango amb la participació de pares de família, mestres i l'agrupació Soneritos, conformada per alumnes del planter amfitrió . Tots dos esdeveniments es realitzaran a l'esplanada d'aquesta institució Annexa a la Benemèrita Escola Normal Veracruzana.

.

Altres activitats a desenvolupar de demà al 5 de març a la mateixa institució seran una exposició de fotografia anomenada Deu anys d'intercanvi cultural Xalapa-Barcelona, mostra gastronòmica i cicle de cinema català.

.

Els alumnes xalapeños que participen en aquest intercanvi són: Linneth Paredes Zitácuaro, Montserrat Còrdova Moctezuma, Teresa Silva Miranda, Mario Martínez Ochoa, Alfredo Chavarría Martínez, Alexa Zamora Lagunes, Xchell Celeste Cruz González, Paola Ramírez Castelán, Alejandra Argüello Caramon, Mildred Téllez Ruiz , Eduardo Marini Petrilli, Alfredo Ramírez Hernández, Tania Morales Teyssier, Daniela Lozada González i Daniela Viñas Portilla."

.

Retall de premsa...

Catalunya s'acosta a Mérida

Exposen el paisatge i el menjar d'aquesta autonomia espanyola

Yucatan.com.mx

Yucatan a la Mano.com
Publicat el dilluns 11 de gener de 2010

Que els yucateco coneguin una mica més de Catalunya és l'objectiu de les II Jornades de Cultura Catalana que a partir de demà portarà al cap al Casal Català.

L'esdeveniment s'inaugurarà a les 9 p.m. amb l'exposició de cartells "La festa d'un poble: Olot (Girona)", que van ser donats per l'ajuntament d'aquesta ciutat. Les imatges capturen moments de les desfilades de gegants i capgrossos que atreuen a turistes de tot el món. Estarà oberta fins el dilluns 18.

Del dissabte 16 -a les 8 pm- al divendres 22 a Habemus Galeria es presentarà la col·lecció "Paisatges de Catalunya" que consta de quadres de xocolata elaborats per Jordi Ferrer i Salgueda, integrant d'una família amb 100 anys de tradició pastissera a la Pastisseria Ferrer, al centre d'Olot i referència obligada per al visitant per les seves delícies.

Jordi ha guanyat diversos premis mundials, el més recent per elaborar una xocolata amb la forma de l'estadi Nou Camp de Barcelona. Les figures que portarà a Mèrida plasmen paisatges de la geografia catalana.

"Obres d'art efímer"

Josep Ligorred Perramon, president de Casal Català Península de Yucatán, convida al públic en general a apreciar aquestes creacions, algunes de les quals s'elaboraran al local de l'associació. "Són veritables obres d'art, art efímer amb el qual (Jordi) li ha donat la volta al món. Les seves obres han arribat fins i tot a Nova York ".

Durant la seva permanència a Mérida el xef impartirà un curs de pastisseria catalana a forners i rebosters de la regió. Els participants aprendran a realitzar, per exemple, "pa de pessic (pan de pellizco)", molt apreciat pel seu sabor, a base d'ametlles i pinyons.

També s'elaboraran panellets, un dolç tradicional de la festa de Tots Sants. "És com el pa de morts que s'elabora a Mèxic en el Dia dels Difunts", explica Josep.

I també es mostrarà la manera d'elaboració dels coques de Sant Joan, semblant a un pastís i decorat amb fruita cristal·litzada.

Josep Ligorred precisa que el curs de pastisseria és l'únic esdeveniment que no estarà obert al públic en general, sinó només a integrants del gremi forner. El taller es oferirà a la Panificadora Montejo.

A més, en el marc de les Jornades de Cultura Catalana es farà la tradicional paella de Germanor, en la qual totes les persones que ho desitgin podran gaudir dels sabors de la gastronomia catalana.

Es servirà durant un dinar que començarà a les 2 de la tarda, es convida a portar la seva pròpia ampolla de vi.

La quota de recuperació és de $ 150 per persona. Se suggereix reservar lloc al telèfon 925-11-55 .- Jorge Iván Canul Ek

En context

Casal Català - Jornades

Josep Ligorred Perramon indica que a l'Estat viuen 60 persones nascudes a Catalunya.

Acceptació

Davant la bona resposta a les primeres jornades, es va decidir efectuar una altra vegada. En la primera es va convidar a participar a mestres i alumnes de les universitats de Tarragona i Barcelona.

Seu Casal Català, número 187 del carrer 14 entre 23 i 25, García Giner. Habemus Galeria, 101-E del carrer 11 entre 20 i 22, Mèxic Nord.