Les Autoritats culturals de Mèxic feliciten a Ramon Xirau per Premi Octavio Paz
Publicat a el Pueblo en línia Dimarts 26 novembre 2009
Les Autoritats culturals de Mèxic van felicitar el dia 25 a l'escriptor mexicà d'origen català Ramon Xirau per haver obtingut el IX Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig.
En un comunicat, el Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (CONACULTA) mexicà va informar avui que el guardó reconeix la trajectòria d'un autor consagrat a l'ofici del pensament i de l'escriptura.
El Premi de Poesia i Assaig Octavio Paz s'atorga des de 1988 a una figura rellevant de les lletres en català, castellà i portuguès. El reconeixement, conferit per la Fundació Amics de Octavio Paz, està dotat amb 100.000 dòlars i és considerat un dels més importants de la llengua espanyola.
El CONACULTA va assenyalar que el jurat va estar integrat pel poeta Pere Gimferrer, guanyador de l'edició anterior, l'escriptor Adolfo Castañón i els poetes Malva Flores, Sergio Mondragón i Enrico Santi.
Ramon Xirau va arribar exiliat a Mèxic el 1939, tres anys després va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va obtenir el mestratge i el doctorat en Filosofia.
Des de 1973 és membre del Colegio Nacional de Mèxic, així com a investigador emèrit de la UNAM i membre de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua. Entre les seves obres figuren "Durada i existències", "Sentit de la presència", "El pèndol i les espiral", "Paraula i silenci" i "Mite i Poesia".
+INFORMACIÓ: Cataluña desde los trópicos. Las letras catalanas del exilio en México. Ramon Xirau. [Clik aquí] Ramón Xirau (Catalunya, 1924) [Clik aquí]
Desfilada de la Revolució Mexicana a Xalapa Divendres 20 de novembre de 2009. Vídeo de "NoticiasAVC"
L'absència de les escoles secundàries, una protesta per l'augment al passatge del servei urbà i una altra més d'estudiants normalistes va caracteritzar la desfilada commemoratiu del nonagésimo novè aniversari de l'inici de la Revolució Mexicana.
La desfilada, en què varen participar 6.366 persones, va estar presidit pel governador Fidel Herrera Beltrán i funcionaris del gabinet estatal, que van ser testimonis de l'algaravia estudiantil, dels "quadres d'època", de l'abundància en música, confetti i serpentines multicolors així com de les acrobàcies dels grups extraescolars participants.
De 10 a 12 hores, els presents sobre el carrer Juan de la Luz Enríquez d'aquesta capital van ser testimonis del pas de 5 .091 joves de batxillerat i 1.275 integrants de grups extraescolars, a més de diversos vehicles d'Autotransport.
La descoberta de l'Institut Veracruzana de l'Esport amb diverses atractives joves al capdavant va donar inici al festeig revolucionari. Els qui van aconseguir infinitat d'aplaudiments van ser els atletes de la tercera edat i els de capacitats diferents, els quals orgullosos mostrar la seva múltiples medalles a l'executiu estatal.
Com sempre, la desfilada va ser una oportunitat perquè les jovenetes de les diferents institucions educatives participants lluïssin les seves minifaldilles i els seus gràcils moviments acompanyats de panderetes i llistons.
Les noies es mostraven encantades en ser admirades i multifotografiadas pels reporters gràfics dels diferents mitjans de comunicació. Aquest va ser el motiu pel qual algunes van perdre el pas de les seves companyes.
Els joves d'advertir bé condicionats pels xiulets. A l'escoltar una xiulad, saludaven o es reunien per fer un cercle primer, després un grup compacte i després aixecar a diversos dels seus companys per fer piràmides humanes que van ser molt aplaudides pels presents.
La desfilada també fuie l'ocasió ideal perquè els familiars dels participants poguessin prendre la "fotografia del record" o els vídeos que després seran vistos en família una i altra vegada. Fins i tot davant d'una juvenil piràmide humana una senyora va cridar emocionada: "el de fins a dalt és el meu fill ...!".
Un moment ple de sonoritat de la desfilada commemoratiu de la Revolució Mexicana va ser quan els integrants de la banda "Panteres" de l'Cobaev 35 es van reunir davant del governador Fidel Herrera i van tocar una moguda melodia davant la qual cosa el mandatari estatal els va premiar amb un somriure i aplaudiments . Hi va haver novetats com la participació dels tele-batxillerats d'Tonayán i de la colònia Guadalupe Victoria a San Andrés Tlalnehuayocan. També es va fer present una universitat particular com l'Hernán Cortés i l'Institut d'Educació Superior.
La desfilada del nonagésimo novè aniversari de l'inici de la Revolució Mexicana va ser nodrit i ple de colors i música. No van faltar els joves vestits a la manera de l'època i tampoc les gimnastes, ni els samberos, ni els joves que van fer piruetes amb els seus companys.
No van faltar també dues protestes. Una, d'estudiants que amb cartells i des de la Plaça Lerdo exigien la reducció del preu del passatge del servei d'autobussos urbà. Els joves van cridar ràpidament l'atenció de tots i van amenaçar amb realitzar diverses accions, que no van especificar, en cas de no haver resposta positiva a les seves peticions. Una altra manifestació va ser la dels estudiants de quatre escoles normals públiques a l'Estat. El seu pas per la llotja i davant del mandatari estatal va ser silenciós, però van detenir la seva marxa per diversos minuts per cridar tots junts i diverses vegades: "les normals unides mai seran vençudes". Després van continuar el seu pas per col.locar-se posteriorment en les escalinates de la Catedral de Xalapa. No van faltar a la desfilada les acrobàcies de genets i cavalls de la Secretaria de Seguretat Pública, que va ser una de les coses més admirades.
Altres elements de la mateixa secretaria desfilar amb diversos gossos entrenats que van fer una demostració d'alguna cosa del que saben fer per al combat efectiu de la delinqüència.
Present va estar també el Heroic Cos de Bombers de Xalapa i el Pentatló Esportiu militaritzat Universitari, AC, que també es van lluir fent piruetes i tota mena d'exercicis.
Va ser una desfilada que va recordar que fa 99 anys, el 1910, es va iniciar la lluita per canviar la situació política, econòmica i social imperant en el país i que anava en contra de la majoria de la població.
Dos espanyols es disputen els fills amb els avis mexicans
La cunyada d'Alfredo Márquez es va dur a la seva filla mentre la mare agonitzava
Rafael Uriol ha trobat el seu fill en un centre d'acollida a Mèxic
JOAQUIM IBARZ Mèxic 18/11/2009 Actualitzada a les 01:28 h Successos
L'Almeria Alfredo Márquez i el barceloní Rafael Uriol són protagonistes d'una doble història de dolor, amor i impotència. Els dos han patit la mort per malaltia de la seva dona mexicana i els dos volen recuperar els seus fills, segrestats pels familiars mexicans de les seves dones. Alfredo vol rescatar la seva filla Ximena, que ara té tres anys, raptada per la seva tia a Sant Joan Despí mentre la seva mare era a la fase final de la seva lluita contra la leucèmia a l'hospital Clínic de Barcelona. Rafael pretén tornar al seu poble, Riells i Viabrea, amb el seu fill Pau, de quatre anys, segrestat per la seva sogra mexicana després de la mort de la seva esposa Clàudia en una població propera a aquesta capital.
Alfredo i Rafael s'enfronten a un embull d'embolics legals i corrupcions que propicia un sistema jurídic podrit. Aquests dos pares van interposar denúncia davant els Mossos d'Esquadra: Alfredo a Sant Feliu i Rafael a Sant Celoni, per la retenció il legal dels seus fills per les seves sogres mexicans. Alfredo Márquez viu un infern. No ha tornat a veure la seva filla des que a primers de gener va ser segrestada a Barcelona. Cristina Cavazos, germana de la seva dona, es va portar a la nena amb enganys a Mèxic sense autorització d'Alfredo ni de la seva dona, Migdalia, que va morir a Barcelona el 30 de gener. El rapte de la seva filla va accelerar el fatal desenllaç. La víctima no va arribar a assabentar-se que els seus pares havien presentat a Mèxic una demanda per treure la pàtria potestat de la seva filla.
Enginyer tècnic agrícola, Márquez, de 35 anys, comenta a La Vanguardia que des del 6 de març es troba en Torreón (Coahuila, Mèxic) per recuperar Ximena. Ha estat amenaçat pels parents de la seva dona perquè deixi el cas, per el que canvia de domicili amb freqüència. Márquez es desespera al topar amb una burocràcia corrupta que facilita que els expedients es perdin dues vegades, que un jutge incompetent concedeixi la custòdia provisional de Ximena als avis, que es qüestioni la pàtria potestat de la seva filla i que experts cal · lígrafs determinin que la seva signatura no és la seva signatura.
"La família de la meva dona va pretendre despullar de la pàtria potestat de Ximena", assenyala Márquez. Els sogres al.legar que els pares havien abandonat la menor. Sense tenir competències, un jutge de Matamoros, amb el qual la família de la seva dona mantenia una amistat interessada, va concedir la custòdia provisional de Ximena als seus avis. Van donar domicilis falsos per que Márquez no pogués localitzar-los.
Gràcies a l'actuació del cònsol d'Espanya a Torreón, Carlos González, i del cònsol general a Monterrey, Francisco Aguilera, es va forçar al jutge de Matamoros a abandonar el cas. El 18 de juny, el jutjat va tornar a Márquez la custòdia de la seva filla. Quan va anar a recollir-la a casa dels seus oncles la nena no hi era. Per retenir a la nena, l'àvia va interposar un recurs d'empara davant un Tribunal Federal, el que va paralitzar el procediment.
El cas de Rafael Uriol és semblant al de Márquez. Com carter de Sant Celoni, el segrest de Pau xoc per als seus veïns. El calvari de Rafael va començar quan la seva dona mexicana, Claudia Pérez, amb la qual vivia a Riells i Viabrea, va ser diagnosticada d'un càncer durant una visita als seus familiars a Mèxic el novembre del 2007. Com li van dir que era arriscat viatjar, es va quedar amb els seus parents per seguir el tractament. El seu fill Pau, que aleshores tenia tres anys, tampoc va tornar a Catalunya. Rafael cridava cada dia per mantenir el contacte amb dona i fill. Va veure alguna cosa estranya quan des de l'abril del 2008 no li posaven a Pau al telèfon. A l'agost, en preguntar per la seva dona li deien que descansava. Al setembre va viatjar a Mèxic i es va trobar que la casa dels seus sogres estava buida. Una cunyada li va dir que la seva dona havia mort feia uns dies. En preguntar per Pau, es va escapolir. En l-acta de defunciço de la seva dona van posar que era soltera.
La policia federal va poder localitzar Pau, que està en un centre de menors. Uriol el veu dos dies a la setmana. "En la primera trobada gairebé no em va reconèixer, no em deia el pare. Aviat ens vam entendre. Li vaig ensenyar fotos del seu quart, les seves joguines, la seva samarreta del Barça. Hi havia oblidat el català, a poc a poc es ho recordo", explica aquest home .
La jutge va dictaminar que el nen havia de ser lliurat al seu pare. Però, com va passar amb Ximena, la família mexicana va interposar un recurs d'empara que va aturar el lliurament.
Amb motiu de les festivitats del Dia de Morts, la Secretaria d'Educació de Veracruz (SEV), a través de la Coordinació per a la Difusió i Optimització dels Serveis Educatius, en coordinació amb la Direcció General d'Acció Social del Govern de l'Estat i l'Ajuntament de Xalapa, va organitzar la mostra d'altars en el marc de la festivitat "Veracruz fidel a les tradicions", en què van participar diversos planters educatius d'aquesta ciutat capital.
Els alumnes que van contribuir en la col.locació d'aquesta mostra en els baixos de Palau de Govern van donar als presents una explicació de les tradicions amb les quals es recorda la celebració dels difunts i detallar les ofrenes que es van posar en cada un dels altars tals com calaveres, carbassa, pa, dolços, xocolata, menjar tradicional.
Mostra d'Altars de Morts a Xalapa. Documental de "Noticias AVC"
També els alumnes dels tallers de dansa de les diferents escoles van lluir vestuaris i maquillatges relatius a les Catrina i diferents personatges relacionats amb el Dia de Morts, i es va oferir als assistents tamales i xocolata.
Van estar presents Andrés Valdivia Zúñiga, coordinador per a la Difusió i Optimització dels Serveis Educatius de la SEV; Marcos Guifré Instal Martínez, rector de la Universitat Pedagògica Veracruzana, i Julieta Ballesteros Grayeb, secretaria tècnica del Consell Interinstitucional Veracruzana d'Educació.
El viatge de retorn a Casa Després de quatre actuacions magnífiques la gent de Xalapa retorna al seu niu.
Aquests dilluns 26 l’expedició de la Coral de l’Escola d’Iniciació Musical Juventino Rosas de la nostra ciutat de Xalapa, capitanejada per la seva directora Elisabeth Guzmán i el mestre Fèlix Rivera, ha sortit de viatge de retorn a casa, amb el vol Aeromexico que s’enlairava de la Terminal T1 de Barcelona direcció Mèxic.
Els darrers moment que el conjunt vivia en terra catalana han estat sens dubtes d’alegria i també de satisfacció per un treball tant ben fer com a participants del III Festival Internacional de Cors “Corearte 2009” de Barcelona. Marxaven sí, quelcom cansats però també contents. I sota el braç la invitació per participar l’any vivent també.
Publiquen algunes fotografies dels darrers moments, aprofitant l’avinentesa per felicitar aquest Cor, la seva directora, el mestre de Piano, així com tot el Cor, familiars i amics. Han estat una Gran Família, i un orgull per a tots.
Empacant les maletes a l’Aeroport.
.
.
El Cor Juventino Rosas a l’Aeroport de El Prat de Barcelona abans d’embarcar, junt amb tres dels organitzadors de Festival Corearte 2009.
.
.
El Cor de Xalapa i algun dels familiars que l’acompanyaven.
. .
L’Aeroport de El Prat (Barcelona). La mainada davant la oficina de Aeromexico.
Corearte tanca portes amb un èxit de qualitat i de públic Xalapa, novament fica el llisto ben alt.
El Cor Juventino Rosas de Xalapa en la seva actuació a l'Auditori de Barcelona
Dissabte 24 d’octubre va tenir lloc a l’Auditori de Barcelona el concert de tancament del Festival Internacional de Cors “Corearte” celebrat a la Ciutat Comtal. Novament varen tenir lloc diverses actuacions, on la gent de Xalapa va quedar d’allò més bé davant d’un públic acostumat a la bona qualitat de la música presentada.
Al final del concerts, els directors Jordi-Lluis Rigol y Pablo Trinidade varen dirigir tres peces cantades per tots els cors participants, que dignificaren un acte de per sí, genial.
L’equip humà que organitzaria aquest Festival, va fer una feina remarcable. Un treball d’acompanyament i organització en que els vàrem veure desviure’s per solucionar fins el més petit detall.
Dilluns 26 d’octubre els nostres veïns de Xalapa sortiran de l’aeroport de Barcelona-El Prat de viatge de volta.
Amb l’orgull d’haver deixat ben alt el bon nom de Xalapa, de Veracruz, i de Mèxic.
L'Associació Corearte Projectes Culturals li va fer una invitació a Elizabeth Guzmán Garrido en la seva qualitat de mestra de l'Escola d'Iniciació Musical "Juventino Rosas" de la nostra estimada Xalapa, per participar en el Tercer Festival Internacional de Cors Corearte Barcelona 2009, esdeveniment que es realitza a la ciutat i província de Barcelona-Catalunya en la mare pàtria, lloc on es troben des de dilluns passat i fins diumenge que ve data de cloenda d'aquest festival cultural.
L'equip de Corearte va donar a conèixer que el Cor Infantil Juventino Roses ha estat cridat a formar part i representar a Mèxic en aquest III festival per comptar amb nivell de qualitat i excel·lència en els elements artístics i tècnics en les seves execucions.
A més, el President de Corearte Projectes Culturals, Carlos SESC, va fer notar que el nivell i procedència dels cors seleccionats per a aquesta tercera edició del Festival confirma una festa del cant col·lectiu, una experiència única de convivència i d'unió de cultures, del qual gaudiran Barcelona i el món.
Corearte Presentaria l'actuació del Cor de la Universitat de Barcelona, i Cors de Mèxic i Veneçuela.
A la selecta Sala Paranimf de la Universitat de Barcelona situada a la primera planta de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la presentació de diversos cors participants al Festival Internacional Corearte, en el marc de XXIII Cicle de música universitari.
.
La veterana Coral de la Herradura i el Cor escolar Juventino Roses de Mèxic van compartir escenari amb el acreditat Cor de la Universitat de Barcelona, i l'innovador Grup Coral Venezziola de Veneçuela.
.
La Jornada que van viure els mexicans participants al Festival Corearte va ser maratoniana. Allotjats a la localitat de Santa Susanna, es desplaçarien a la ciutat de Barcelona per actuar a l'escola mexicana establerta a aquesta ciutat, anomenada Octavio Paz.
.
Allà estarien fins aproximadament les quatre de la tarda. La CEIP Octavio Paz de Barcelona, és molt valorada a Catalunya per la seva qualitat pedagògica. Els petits, aprenen la cultura catalana i l'idioma d'aquí, sense deixar en cap moment les riques arrels de Mèxic, i també, una eina difusora dels valors i la cultura de la Federació Mexicana a Catalunya.
Cor Juventino Rosas
Cor Juventino Rosas
Cal recordar que també fan un intercanvi d'estudiants amb una altra escola de Xalapa, i, com poden veure a la nostra agenda, a finals d'aquest mes, construiran un Altar de Morts a l'estil de Mèxic.
.
Per allò que una imatge val per mil paraules, els deixem aquest material aquí publicat. Sens dubte ajudarà a aquells mexicans residents aquí Catalunya que no van poder desplaçar-se per participar d'una manera directa en aquest esdeveniment, a gaudir d'Ell, i ajudaran a estar informats de tot el que passa per aquí, als familiars i amics dels participants en aquests cors, que tan dignament deixen el bon nom de Mèxic a Catalunya.
.
Només lamentar que els mitjans de què disposem, no ens permeti assolir la qualitat que els nostres lectors mereixen.
Cor de Xalapa a la Universitat de Barcelona. Documental de Martha Inés Sánchez Navarro
Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [1ªpart]
Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [2ªpart]
Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [3ªpart]
Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [4ªpart]
PROGRAMA DEL DIA:
Coral de la Herradura (La Herradura, Huixquilucan, México) Direcció: Víctor Manuel Hernández Murillo
El caminante de Mayab Guty Cárdenas; arreglos: Ramón Noble La bamba (tradicional mexicana) Arreglos de Ramón Noble El carro del sol José Serrano, arreglos: V.M.Hernández Murillo Rondas infantiles (cantos coloniales mexicanos) Arreglos: Ramón Noble Gloria (de la misa “Mosén Sol”) Arreglos. Víctor Manuel Hernández Murillo
Coral de la Escuela de Iniciación Musical Juventino Rosas (Xalapa, Veracruz, México) Direcció: Elizabeth Guzmán
Alma de Veracruz Manuel Esperón, arreglos: Rafael Peñalver Tifeu (folklore de Oaxaca- cultura zapoteca) Arregles : Rafael Peñalver Canción para que canten todos Autor y arreglos de Sigfred Cid El jinete José Alfredo Jiménez; arreglos Rafael Peñalver Pupurrí mexicano Diversos autors; arreglos Ramón Noble
Grupo Coral Venezziola (Maracaibo, Veneçuela) Direcció: Daniel Riera
Aleluya Romuald Twardowski Agnus dei Beatriz Corona Pokpok Alimpako Francisco Feliciano Almuercero Pedro L. Ferrer; arreglos: Conrado Monier; Solista: José Sulbaran
Coro de la Universidad de Barcelona (Catalunya) Direcció: Jordi-Lluís Rigol
Come again John Dowland Tinc enveja del matí Antoni Pérez Moya El rossinyol (popular catalana) Arreglos: Antoni Pérez Moya Madrigal Cristòfor Taltabull Molt lluny d’aquí (sardana) Josep Prenafeta
III Festival Internacional de Cors "Corearte" de Barcelona . . Lloc: Parc Güell de Barcelona
Coral de la Escuela de Iniciación Musical Juventino Rosas (Xalapa, Veracruz, México) Direcció: Elizabeth Guzmán
PROGRAMA:
Alma de Veracruz Manuel Esperón Di por qué Francisco Gabilondo La orquest de los animales Francisco Gabilondo Tifeu (Oaxaca- cultura zapoteca) El jinete José Alfredo Jiménez La Malagueña José Alfredo Jiménez Canción para que canten todos Autor y arreglos de Sigfred Cid Pupurrí mexicano Diversos autors; arreglos Ramón Noble
COREARTE 2009 - "JUVENTINO ROSAS" EN PARQUE GÜELL - BARCELONA Documental de Martha Inés Sánchez Navarro
Coro de Xalapa en el Parc Güell de Barcelona. Documental AME [1º parte]
Coro de Xalapa en el Parc Güell de Barcelona.Documental AME [2º parte]
Coro de Xalapa en el Parc Güell de Barcelona. Documental AME [3º parte]
Coro de Xalapa en el Parc Güell de Barcelona. Documental AME [4º parte]
III FESTIVAL INTERNACIONAL COREARTE 2009 Parc Güell de Barcelona Sala de les cent Columnes
La directora Elizabeth Guzman odonant els darrers tons al Cor de l'Escola d'Iniciació Musical Juventino Rosas de Xalapa, Veracruz, Mèxic...
Peces com "La orquesta de los animales", "La malagueña" o "Canción para que canten todos" varen fer les delícies al nombrós públic assistent avui al Parc Güell de Barcelona...
La mainada, amb familiars i públic, disfrutant d'un dia de festa a la Sala de les Cent Columnes...
III FESTIVAL INTERNACIONAL COREARTE Dimarts 20 d'octubre de 2009 Actuació del Cor de l'Escola d'Iniciació Musical Juventino Rosas [Xalapa-Veracruz-Mèxic] Hora: 13:00 Lloc: Abadia de Montserrat, Catalunya, Europa. Documental-vídeo de Martha Ines Sánchez Navarro. [Mexicana resident a Esparreguera, Catalunya]
ACTUACIÓ ABADÍA MONTSERRAT:
Cor de la Escolania de Montserrat –Catalunya Direcció: Bernat Vivancos
Salve Regina Ave Maria Nigra Sum Virolai
Cor de l’Escola d’Iniciació Musical Juventino Rosas –Xalapa-Veracruz-Mèxic Direcció: Elisabeth Guzmán
Pie Jesu Ave María Kyrie Missa Stella Matutina
Cor de La Herradura –Huixquilucan –Mèxic Direcció: Víctor Manuel Hernández Murillo
Cordero de la Misa Mosen Sol Gloria in excelsis Magnificat K.193
Grup Coral Venezziola –Maracaibo-Veneçuela Direcció: Daniel Riera
La ciutat de Xalapa present a Catalunya. L’escola Juventino Rosas de Xalapa present al III Festival Internacional de Cors “COREARTE BARCELONA 2009”
La coneguda escola d’iniciació musical Juventino Rosas de la nostra ciutat de Xalapa, participa aquest dies al III Festival Internacional de cors que es celebrarà a Barcelona, Catalunya, del 19 al 25 d’octubre de 2009.
Els representants de la capital veracruzana aterraran a l’aeroport de El Prat aquest dilluns 19, essent traslladats a un hotel situat a Santa Susanna, prop de Malgrat de Mar, a la costa catalana.
L’agenda la tindran plena. Dimarts 20 pujaran a Montserrat, on faran un concert a la basílica. Dimecres 21, es programada una visita de tot el grup per Barcelona ciutat, Montjuïc i la Sagrada Família. Faran també un concert dins el famós Park Güell, a l’anomenada Sala de les 100 columnes de caire obert i gratuït. Dijous 22 tocarà una visita nocturna de la ciutat de Barcelona i algun taller. Divendres 23, visitaran el Barri Gòtic, les Rambles, i el Passeig de Gràcia de Barcelona. També es programada una visita nocturna de la Sagrada Família. Dissabte 24, toca anar a visitar la ciutat de Girona, i les Fonts Màgiques de Montjuïc de Barcelona. El diumenge 25 iniciaran el viatge de retorn a Xalapa.
Recordem aquí els concerts que tenen programats: 20 D’OCTUBRE 13:00 HS – ABADÍA DE MONTSERRAT 21 D’OCTUBRE 16:00 HS – PARC GÜELL 22 DE OCTUBRE 19:30 HS – UNIVERSITAT DE BARCELONA 24 D’OCTUBRE 17:00 HS - L`AUDITORI DE BARCELONA
Lamentem que els mitjans de comunicació de Xalapa, malgrat estar avisat, encara no hagin volgut fer-se ressò d’aquest viatge, que, tan dignament, porten el bon nom de la ciutat de Xalapa i el bon nom de Mèxic per Europa.
+INFORMACIÓ: Web Corearte [clik aquí] Web de L'Auditori de Barcelona [clik aquí]
AGÈNCIES - Mèxic - 14/10/2009 El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha lliurat aquesta matinada a Mèxic el document de reparació i reconeixement de la figura de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys a la seva néta, Maria Lluïsa Gally. El text reconeix, per primera vegada de forma oficial, que Companys "va patir violència per raons polítiques i ideològiques, sent injustament condemnat a mort per una sentència imposada per un il.legítim Consell de Guerra".
.
Caamaño ha assegurat que aquesta declaració no només comporta el reconeixement a qui va ser "il·legítimament executat", sinó també l'expressió del triomf de la democràcia i de les llibertats i el "fracàs absolut dels qui es van proposar condemnar aquesta esperança". Amb aquest acte de reparació, ha declarat, "Catalunya i tota Espanya reconeix el seu valor i proclama que el seu exemple forma part del patrimoni de dignitat democràtica sobre el qual s'assenta la convivència en pau i llibertat".
.
El conseller d'Interior, Joan Saura, que ha assistit a l'acte en representació de la Generalitat, ha destacat la "importància simbòlica, democràtica i política" ja que per primera vegada l'Estat fa un reconeixement explícit de la "il·legitimitat" de la condemna a Companys, "un fet que arriba tard". Saura ha afirmat que aquest és un primer pas, ja que l'objectiu final és aconseguir la nul.litat del judici a Companys, afusellat el 15 d'octubre de 1940. El Govern català aprovarà un acord per reclamar la nul.litat del judici a Companys, que prendrà com a arguments jurídics els reconeixements oficials de ilegitimidad que contenen la declaració de reparació i la Llei de Memòria Històrica.
.
Saura ha manifestat que a partir d'ara qui tindrà la paraula serà el Tribunal Suprem i s'ha mostrat confiat que la petició tirarà endavant i "es farà justícia" amb Companys i tots aquells que van ser represaliats. Saura lamenta que alguns creguin que fer polítiques de memòria és reobrir ferides. Fer memòria del passat "serveix per fer la convivència més fort". Oblidar aquells fets "seria una victòria pòstuma de Franco".
.
La néta de Companys, Maria Lluïsa Gally, s'ha mostrat satisfeta per la declaració, sempre amb la perspectiva de la nul.litat, i va confiar que això no sigui només per Companys, sinó per a tots aquells que van patir casos similars. Companys va ser assassinat i "això no es pot oblidar".
La néta de Companys rep el document de reparació de la seva figura.
.
.
Publicat a elMundo.es
dimecres 14 d'octubre de 2009.
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha lliurat a Mèxic la néta de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys el document de reparació i reconeixement de la seva figura en virtut de la llei de memòria històrica.
"Era absolutament necessari fer-ho per aconseguir el pas següent que serà l'anul·lació (del judici), que és el que anem a demanar", va indicar en l'acte Maria Lluïsa Gally i Companys, néta de l'expresident de la Generalitat condemnat a mort i afusellat pel règim franquista el 1940. Va afirmar sentir-se "molt agraïda" i "molt satisfeta" i va apuntar que faran que la llei de memòria històrica pugui arribar un pas més enllà.
"No només pel meu avi, per tots els que van ser afusellats de manera tan sumària i tan traïdora", va dir.
.
'Arriba una mica tard'
No obstant, el reconeixement "arriba una mica tard" ja que no estan vius per veure-ho els seus pares, especialment la seva mare, la filla del polític assassinat, va lamentar Maria Lluïsa Gally i Companys.
"Ja hem transmès més de 600 expedients a espanyols, néts d'espanyols, que van ser jutjats per tribunals il legítims, que van patir presó, privacions de drets, lesions", va indicar Caamaño.
El ministre va apuntar que la llei, però, té més força que una declaració judicial perquè declara "il·legítimes" totes les sentències per raons ideològiques durant la Guerra Civil i la dictadura. "Hem estat obstinats com a país a demanar això, perquè l'oblit de l'assassinat de Lluís Companys hagués estat una victòria pòstuma de Franco", va apuntar per la seva part el conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat, Joan Saura.
Saura va reiterar la intenció de l'executiu català de demanar la nul.litat del judici que va condemnar a Companys, un punt que la llei no preveu i que recauria sobre el Tribunal Suprem.
Per això, el Govern es reunirà demà, dijous, de forma extraordinària per aprovar la reclamació de nul.litat del procés.
El Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha estat el marc de trobada de la indústria audiovisual catalana i mexicana, en la segona missió de l'any que duu a terme Catalan Films & TV. Cal recordar que Mèxic és el territori eix extraeuropeu dins del pla d'activitats del consorci i que, en aquest sentit, al mes de març, una comitiva de productors catalans es va desplaçar fins a Guadalajara, aprofitant la celebració del seu Festival Internacional de Cinema.
En idèntiques circumstàncies ha tingut lloc la trobada inversa, que ha donat com a resultat dues possibles coproduccions: Small Soldiers, amb participació d'Activa Films i la mexicana Open Windows i aquesta mateixa està treballant en el desenvolupament d'El dragón de fuego junt amb Alta Realitat. De fet, aquest darrer projecte ha estat seleccionat per l'ACE PRODUCERS 2010 (Ateliers du Cinéma Européen).
Fins a Sitges es van traslladar sis companyies mexicanes amb projectes en desenvolupament per trobar-se amb quinze companyies catalanes. La jornada es va estructurar en tres sessions, moderades pel corresponsal de Variety per a Espanya, John Hopewell: a la primera es van explicar les especificitats de la indústria audiovisual catalana i dos casos d'estudi; a la segona part es van presentar els projectes i, finalment, la resta del dia es va destinar a reunions personalitzades entre els productors mexicans i els catalans.
* Companyies mexicanes
* OPEN WINDOWS * 13 LUNAS * ALBRICIAS PRODUCCIONES * PHOENIX FILMS * NUEVO AMANECER * REALIZACIONES SOL
Companyies catalanes
* A CONTRALUZ * CANÓNIGO * EVOHÉ * ACTIVA FILMS * WKND * ALTA REALITAT * FULL EMOTIONS * SET MÀGIC * 4 GATS * NAVA ENTERTAINMENT * NOTRO FILMS * BAUD PRODUCCIONS * ABSENTA FILMS * ALTER EGO FILMS
EFE - Barcelona - 08/10/2009 19:59 El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, i el conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, viatjaran la setmana que ve a Mèxic per assistir a l'acte de lliurament del document de reparació i reconeixement de la figura de Lluís Companys a la seva néta Maria Lluïsa Gally.
.
En un comunicat, la Generalitat ha informat que l'acte de lliurament (a les 20.00, hora de Mèxic; les tres del matí a Espanya) es farà a Mèxic per exprés desig de la néta de l'expresident català, que viu a la capital del país.
.
Gally i el govern català van demanar aquest document de reparació a l'octubre, durant una reunió amb el llavors ministre de Justícia Mariano Fernández Bermejo, una declaració que va ser aprovada el gener d'aquest any. No obstant això, l'objectiu final de la néta de Companys i de l'executiu català és aconseguir la nul.litat del judici sumaríssim que va condemnar a mort l'expresident de la Generalitat.
.
El 15 d'octubre Saura tornarà a Barcelona per participar en la reunió extraordinària del Govern durant la qual s'aprovarà l'acord per reclamar la nul.litat del judici a Companys, afusellat el 15 d'octubre de 1940. D'acord amb la Llei d'enjudiciament criminal, l'òrgan competent per conèixer el recurs de revisió i per declarar la nul.litat de la sentència impugnada és el Tribunal Suprem.
El president del Barcelona, Joan Laporta, va demanar a les mares mexicanes aprofitar els Centres Solidaris que la Fundació del club català, que ha establert en Tonalá i El Salto, comunitats marginals de l'occidental estat de Jalisco.
"Demanem a les mares que aquí estan, aprofitar aquest Centre, que serà de gran benefici per a les comunitats marginades", va dir Laporta en assistir a l'obertura del Centre de tonalitats.
Laporta, que va estar acompanyat pel defensa mexicà del Barcelona, Rafael Márquez, va mostrar el seu orgull per presidir un club "que ha pres una decisió molt important, que és el de crear una fundació que ara a Mèxic ofereix suports de salut, i psicosocial per els nens ".
La Fundació del Barcelona inverteix un total 300.000 euros fins al 2010 per al funcionament dels seus centres en les comunitats mexicanes. El dirigent ha confirmat, a més, que la Fundació del club ha fet una donació de 1.5 milions d'euros a la UNICEF per a programes d'ajuda.
Márquez va destacar que l'objectiu d'aquests centres és d'atendre els nens d'una manera integral per millorar les seves oportunitats de desenvolupament i allunyar de la delinqüència. "Intentem allunyar de la delinqüència i atendre'ls de manera integral en salut i desenvolupament. Tenim consultoris per a salut bucal i nutrició, i amb aquests dos centres arranquem un projecte a nivell nacional. Volem, com a mínim, un a cada estat de Mèxic", declarar.
L'obertura del Centre va congregar més d'un centenar de nens, que seran atesos en el mateix, a més d'autoritats del municipi i de l'estat de Jalisco, així com a l'actriu nord-americana Eva Longoria.
El Centre de tonalitats, a la part sud del municipi integrat a al zona metropolitana de Guadalajara, manca de pavimentació en les seves zones d'ingrés i està format per un consultori mèdic, una pista de bàsquet i una cuina. A Mèxic es atendrà a una població d'uns 400 nens d'entre 4 i 15 anys que provenen de famílies trencades a causa dels problemes causats per l'alcoholisme, la desocupació, les xarxes de delinqüència juvenil i el consum de droga.
La majoria dels nens que seran atesos en Tonalá i El Salto provenen de famílies on la mare és el cap de família i el principal sosteniment, per la qual cosa es veuen forçades a deixar els seus fills sols durant el dia.
La Fundació del FC Barcelona i la de Rafa Márquez han inaugurat dos nous centres XICS ubicats a les poblacions de El Salto i Tonalá i que atendrà a uns 400 nens en situació de vulnerabilitat.
El FC Barcelona, a través de la seva Fundació, ha inaugurat dos nous centres XICS a Mèxic, fruit de la col laboració iniciada fa dos anys amb la Fundació Márquez Futbol i Cor.
El central del Barça ha exercit de padrí d'aquests dos nous centres, ubicats a les poblacions de l'estat de Jalisco, El Salt i tonalitats.
Presència del president
A més de Rafa Márquez, l'acte d'inauguració dels dos centres XICS ha comptat amb la presència del president del Barça, Joan Laporta, el director corporatiu, Joan Oliver, i la directora general de la Fundació FC Barcelona, Marta Segú, així com Maurici Heredia, director general de la Fundació Rafa Márquez.
400 beneficiaris
Cada un dels centres XICS ajuda a uns 200 nens i nenes d'entre 4 i 15 anys en situació de vulnerabilitat social, a través de programes de suport psicosocial, nutricional, ajuda sanitària i higiene dental, així com a suport educatiu i accés a l'esport. I tot això es realitza en unes instal.lacions de més de 300 m 2, el centre d'El Salto, i 5.700 m 2, el de tonalitats.
Col.laboració desinteressada
Dels dos centres XICS de Mèxic cal destacar també la gran organització dels menjadors comunitaris, on les mares dels petits col·laboren a diari de forma voluntària en diferents tasques. A més cal remarcar l'ajuda per part d'un gran nombre de voluntaris, fet diferencial respecte a altres XICS de la xarxa que té la Fundació a tot el món.
Aquest dimecres 30 setembre 2009 ha publicat el poeta aragonès Jesús Jiménez Domínguez un article en el qual ens recorda la figura i obra d'aquesta catalana. Reproduirem aquest interessant article:
Obra plàstica de Remei Varó
Remei Varó va néixer a Anglés (Girona) el 1908 i va morir a Mèxic el 1963. El 1933 coneix a Barcelona al que serà el seu segon marit, el poeta surrealista francès Benjamin Peret, i s'integra en el grup surrealista català.
Degut a l'esclat de la Guerra Civil, viatja el 1937 a París en companyia del seu marit, que l'introdueix en l'ambient surrealista parisenc i li presenta a André Breton, Max Ernst i Joan Miró.
.
Creació de les aus, Remei Varó (1958)
Per la invasió de França per les tropes alemanyes, trasllada la seva residència a Mèxic el 1941, integrant-se en l'important grup d'artistes surrealistes allà reunit. Entaula una sòlida amistat amb la pintora anglesa Leonora Carrintong. Participa en les exposicions "Firts Papers of Surrealisme" (1942, Nova York) i "Le Surrealisme" (1947, galeria Maeght de París) i el 1956 realitza la seva primera exposició individual a Mèxic amb la que aconsegueix un gran reconeixement de públic i crítica , començant a ser considerada una gran figura de la plàstica d'aquell país.
+Informació:
Remei Varo i Uranga [Article a l’Enciclopèdia] [clik aquí]
El 15 de setembre a Mèxic es celebra el dia del "Crit de Dolores" o "Crit d'Independència".
El Crit es va realitzar per primera vegada a la ciutat de Dolores, Guanajuato, per conducte del capellà Don Miguel Hidalgo y Costilla. Aquest succés marca l'inici de la lluita per la independència mexicana, la qual no va ser senzill obtenir-la, ja que la lluita per no dependre més del domini espanyol es va estendre per 11 anys fins que es va aconseguir la llibertat.
El moviment alliberador es va començar a gestar entre 1800 i 1810, en aquest llavors a la Nova Espanya havia molta desigualtat social, a més que els colons ja no volien compartir la riquesa amb els espanyols. El 1808, quan Espanya és envaïda per les forces de Napoleó, el poble de Mèxic aprofita per promoure la independència mitjançant la col.locació de cartells a tot el país.
La conspiració va néixer a Querétaro Van sorgir molts moviments a favor de la independència, però el més important va ser el que es va forjar a Querétaro, sent els seus autors els corregidors Miguel Domínguez i la seva dona Josefa Ortiz, a quines es van unir Ignacio Allende, Mariano Abasolo i Juan Aldama, a més de altres intel.lectuals, oficials i part del clergat. Sabent que el poble mexicà era un fidel seguidor de l'església, Allende va tenir la idea de proposar el capellà Hidalgo perquè aquest convencés als pobladors a unir-se a la causa.
El Crit d’Independència de Mèxic. Fragment de la pel·licula “La Torxa Encesa " [La Antorcha Encendida] d’Ernesto Alonso
L'inici de la lluita i la seva culminació El moviment d'independència es tenia planejat perquè iniciés el 2 d'octubre, però davant rumors d'alguna traïció, es va fer necessari avançar per al mes de setembre. Aleshores, davant l'avís que la cosnpiración havia estat descoberta, el capellà Hidalgo va decidir iniciar la lluita immediatament. Després, a les cinc del matí del 16 setembre 1810 es va cridar a missa i amb els crits Visca Mèxic! Visca la Verge de Guadalupe! i Mori el mal govern! es va incitar el poble a aixecar en armes. A aquest succés és conegut com "Crit de Dolores".
La culminació d'aquest gran desafiament va arribar per fi quan el 27 de setembre de 1821, Agustí I de Mèxic [Agustín de Iturbide], al capdavant de l'exèrcit trigarant-anomenat així per les famoses Tres Garanties del tractat: unió (vermell), independència (verd) i religió (blanc ) -, va fer la seva entrada triomfal a Mèxic i un dia després es va nomenar el primer govern independent.
És una tradició mexicana molt important celebrar cada 15 de setembre "El Crit", on tots els mexicans en el món s'uneixen i es congreguen a la plaça principal per commemorar-ho.
El Crit d’Independència celebrat l’any 2008 a Mèxic, per la primera autoritat del País. Vídeo de lastdragonxy
El Crit d’Independència celebrat l’any 2008 a Barcelona. Vídeo de Erickeslava
.
.
A la ciutat de Mèxic, els mexicans es reuneixen davant del Palau de Govern per donar el "Crit", juntament amb el President de Mèxic; qui diu "Visca Hidalgo, Visca Morelos, Visca els herois de la independència, Visca Mèxic" al mateix temps que es flameja la bandera de Mèxic.
Després del Crit, es realitza una gran festa, on es mengen i venen tots els plats típics mexicans, acompanyats de begudes mexicanes com el tequila i el pulque. La nit és amenitzada per la música dels mariachis i la banda.
A Catalunya es celebra El Crit principalment en dues ciutats: Barcelona i Sant Joan de les Abadesses [Girona]. Cal destacar que la música de l'Himne Nacional de Mèxic és obra d'un català: Jaume Nunó i Roca, natural de la bonica població de Sant Joan de les Abadesses.
El Govern i el Parlament celebren la Diada de Catalunya amb un acte festiu i reivindicatiu al Parc de la Ciutadella
El 150è aniversari del naixement del president Macià i la capitalitat mediterrània de Barcelona seran els eixos centrals de l’acte
Aquest és el sisè any consecutiu que el Parlament i el Govern celebren conjuntament l’acte unitari de reconeixement als símbols nacionals de Catalunya
La Diada culminarà amb el lliurament de les Medalles d’Or de la Generalitat al cos de Bombers i al poble de Mèxic
El president Montilla oferirà dilluns 14 una recepció a la Residencia de Estudiantes de Madrid, a la qual han estat convidades personalitats del món polític, econòmic i cultural
La participació del Govern en la Diada serà molt intensa arreu de Catalunya, i les delegacions territorials se sumaran a la celebració amb diversos actes de caire cívic
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya celebraran conjuntament per sisè any consecutiu la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional al Parc de la Ciutadella. L’acte es desenvoluparà a la Plaça de la Cascada a les 11.30 hores, en un escenari disposat per a l’ocasió. Enguany, per primer cop es posarà a disposició dels ciutadans unes 2.000 cadires perquè puguin seguir l’acte amb més comoditat.
Els eixos centrals d’aquesta edició seran el 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i l’espai mediterrani, amb motiu de la designació de Barcelona com a seu de la Unió per a la Mediterrània.
L’acte institucional al Parc de la Ciutadella l’encapçalaran el president de la Generalitat, José Montilla, i el president del Parlament, Ernest Benach. Prèviament, a les 9.00 hores, el Govern realitzarà la tradicional ofrena floral davant el monument de Rafael Casanova (c. Ali Bey de Barcelona). L’encapçalarà el president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat de la resta de membres de l’Executiu.
A les 10.00 hores, el president, acompanyat d’altres membres del Govern, farà una ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova, a Sant Boi de Llobregat.
La celebració de la Diada culminarà amb el lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat al col·lectiu de Bombers de la Generalitat per la vocació, dedicació i generositat personal del Cos, i al poble mexicà per la valentia i fraternitat en l’acolliment de l’exili republicà.
L’acte a la Ciutadella
La celebració institucional al Parc de la Ciutadella compta amb la direcció artística de Joan Ollé i amb la conducció de l’actriu Montserrat Carulla. Ollé ha dissenyat un programa amb la lectura de poemes i textos d’autors catalans que hagin evocat en els seus escrits diferents territoris de la Mediterrània. Aquestes lectures s’intercalaran amb cançons amb la mateixa inspiració Mediterrània interpretades per una selecció de cantants i músics de referència.
Així, Rosa Novell recitarà la versió catalana de Carles Riba de “Viatge d’Ítaca”, de K. P. Kavafis; i l’orquestra Àrab de Barcelona i la cantant israeliana Noa interpretaran el “Cant dels Ocells”, de Pau Casals. Noa, acompanyada a la guitarra per Gil Dor, interpretarà també la versió catalana de Joan Ollé de “Beatiful that way”, de Nicola Piovani, entre altres.
A banda d’aquest element mediterrani, l’acte de la Diada retrà homenatge també a diferents creadors dels territoris de parla catalana: Carles Riba i Isaac Albéniz, amb motiu del 50è aniversari de la mort del primer i del centenari de la mort del segon; Salvador Espriu, de qui l’any vinent es commemora el 25è aniversari de la seva mort; Baltasar Porcel, que va morir l’1 de juliol; i Joan Margarit, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat 2008 i Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura 2008, que participarà en la celebració.
En aquest sentit, Montserrat Carulla donarà veu a “Per a una suite Algueresa”, de Salvador Espriu; Enric Majó llegirà un fragment de “El Llibre, el Cel i la Terra”, de Baltasar Porcel; Joan Ollé donarà veu a un fragment de “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés i Joan Margarit recitarà un poema seu inèdit que porta per títol “Meditació de Vila Joana”. Així mateix, Albert Guinovart i la coreògrafa i ballarina, Rosa Muñoz, interpretaran “Catalunya”, d’Isaac Albéniz; Silvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra de Raúl Fernández, interpretarà “Corrades d’Exili”, amb paraules de Joan Oliver (Pere Quart) i música de Lluís Llach; Peret i el seu quadre de rumbers interpretaran “El Mig Amic”. I el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert i la Cobla de Sant Jordi-Ciutat de Barcelona interpretaran la sardana “Enyor” de Lamote de Grignon.
Com ja és tradicional, es farà el lliurament de la senyera al president de la Generalitat. Enguany, la bandera escollida és la de Vilanova i la Geltrú, vila nadiua del president Macià, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement. L’alcalde de la localitat, Joan Ignasi Elena, lliurarà la senyera del seu municipi als dos presidents.
L’any passat, l’ajuntament que va hissar la senyera va ser el de Ripoll, en commemoració del mil·lenari de l’Abat Oliba, mentre que el 2007 va ser Lleida i el 2006 Miravet, municipi que va acollir el 12 de novembre de 2004 la trobada de les principals forces polítiques catalanes per a impulsar el nou Estatut. L’any anterior, el 2005, el municipi encarregat de lliurar la senyera va ser Sant Boi de Llobregat, coincidint amb el trentè aniversari de la primera Diada popular després de la Dictadura, que es va celebrar en aquesta localitat. El 2004 es va hissar la bandera d’Organyà, que celebrava els vuit-cents anys de les seves Homilies.
També s’homenatjarà totes aquelles persones que van ser víctimes de la guerra civil i als quals la Llei de la Memòria Històrica aprovada enguany ha volgut restituir la seva dignitat.
L’acte començarà amb una versió de “La dansa de l’Àliga” de la Patum de Berga, i es clourà amb la interpretació del l’Himne Nacional de Catalunya “Els Segadors” que serà interpretat pel Cor de la Cambra del Palau de la Música i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Com en d’altres edicions, la Generalitat compta amb la col·laboració desinteressada dels artistes que han acceptat la invitació a participar-hi, així com la de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Així mateix, l’artista Albert Ràfols-Casamada ha cedit els drets de la seva obra “Jardí de nit”, un acrílic sobre tela creat l’any 2003, com a imatge institucional de la Diada Nacional de Catalunya.
La Ciutadella, escenari central de la Diada. [Imatges de la Diada de 2007]
Celebracions arreu de Catalunya i a l’exterior
La participació del Govern en la Diada serà molt intensa arreu de Catalunya, i les delegacions territorials se sumaran a la celebració amb diversos actes de caire cívic. Fora del país, les activitats organitzades tant per les delegacions del Govern com per les Comunitats Catalanes de l’Exterior faran que l’Onze de Setembre es visqui a molts indrets del món. La celebració de la Diada arreu de Catalunya respon a la voluntat del Govern de la Generalitat de descentralitzar la commemoració d’una data tan assenyalada i amb tanta significació per als catalans.
A Tarragona, com ja és habitual, la Delegació celebra un acte conjunt amb un ajuntament de la demarcació, que enguany és el de Montblanc. L’acte té lloc dijous 10 de setembre, a les 19 hores, a l’Antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc. Aquest és el sisè any consecutiu que la Generalitat organitza un acte central al Camp de Tarragona per commemorar l’Onze de Setembre. El primer any va ser a Tarragona, el segon al Vendrell, el tercer a Cambrils, el quart a Valls i l’any passat a Falset.
El dia 11 de setembre, a les 10 hores, el delegat Sabaté participarà en l’ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya que tindrà lloc al monument de Rafael de Casanova de Tarragona. A les 11.30 hores, el delegat participarà en l’ofrena floral en memòria de l’expresident xilè Salvador Allende, davant del seu bust, situat als Jardins del Camp de Mart de Tarragona.
A Girona, l’acte commemoratiu tindrà lloc el 10 de setembre a les 20 hores, al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Aquest any estarà presidit pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat del delegat del Govern, Jordi Martinoy, i comptarà amb l’assistència de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. La celebració es clourà amb l’actuació de l’Escola de Música del Gironès, que aquest any celebra el vintè aniversari.
El mateix dia 11 de setembre, el delegat Martinoy i diversos directors territorials dels departaments a Girona participaran en l’ofrena floral a la tomba del President Irla, a Sant Feliu de Guíxols. L’acte es durà a terme a les 10 del matí i servirà per recordar la figura de qui va ser president de la Generalitat des de 1940 fins el 1954. A l’acte hi assistirà l’alcalde de la població, Pere Albó. Posteriorment, a les 12 del migdia, la la Generalitat farà a Sant Hilari Sacalm, conjuntament amb l’alcalde del municipi, Joan Garriga, una ofrena al monument dedicat al general Josep Moragues.
A Lleida, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, presidirà l’acte institucional que se celebrarà a l’edifici del Roser el 10 de setembre a les 19.00 hores. Durant la celebració es farà una ofrena floral en memòria als lleidatans i lleidatanes defensors de les llibertats de Catalunya.
A les Terres de l’Ebre, també el dijous 10 de setembre, la Diada es celebrarà amb un acte institucional que tindrà com a protagonista la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb motiu de la implantació definitiva d’aquest centre a les comarques ebrenques: el proper mes d’octubre s’inicia la construcció del nou Campus de l’Ebre a Remolins (Tortosa). L’acte tindrà lloc als Reials Col·legis de Tortosa.
Finalment, el Govern, mitjançant la seva delegació, organitzarà a Madrid el tradicional acte commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya. El president José Montilla oferirà una recepció dilluns, 14 de setembre, a la Residencia de Estudiantes, a la qual han estat convidades personalitats del món polític, econòmic i cultural de la capital. L’acompanyarà el delegat del Govern a Madrid, José Cuervo.
Fora de Catalunya, la Diada es celebrarà amb actes a Alemanya, França, l’Alguer, Escòcia i els Estats Units, entre d’altres.
Missatge institucional del president de la Generalitat
El president Montilla dirigirà a la ciutadania, dijous 10 de setembre, un missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que serà emès a partir de les vuit del vespre.
Lliurament de les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya
El mateix divendres 11 de setembre, el president Montilla atorgarà la Medalla d'Or de la Generalitat al Cos de Bombers de la Generalitat i al poble de Mèxic, com a mostra del reconeixement i l’agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país. L’acte comptarà també amb la presència del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.
La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern, i expressa el reconeixement del Govern de la Generalitat envers aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. Des que es va crear, el 1978, s’ha atorgat a 50 personalitats i a cinc entitats. Els darrers premiats han estat Antoni Gutiérrez Díaz el 2006, els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall el 2207, i el metge Moisès Broggi i l’actriu Montserrat Carulla, l’any passat.
Durant l’acte, que se celebrarà a les 18 hores al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, l’historiador mexicà José María Muria farà una glossa del poble mexicà i l’alpinista Òscar Cadiach llegirà la del cos de Bombers. A continuació, un representant de cada col·lectiu premiat dirigirà unes paraules al públic i el president Montilla clourà l’acte.
Recepció oficial al Parlament de Catalunya
Dijous a les 19 hores, el president de la Generalitat, José Montilla, així com altres membres del Govern, assistiran a l’acte institucional organitzat pel Parlament de Catalunya amb motiu del 150 aniversari del naixement del president Macià. Hi intervindran els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol; el president Montilla i el president del Parlament, Ernest Benach. L’acte tindrà lloc a l’auditori del Parlament.
Jornada de portes obertes al palau de la Generalitat i al Parlament
Amb motiu de la celebració de la festa nacional de Catalunya, hi haurà jornada de portes obertes al Palau de la Generalitat i al Parlament. La seu parlamentària restarà oberta de les 10 del matí fins a les 19 hores del vespre, mentre que la seu del Govern ho farà de les 10 del matí fins a les 16 hores de la tarda.
Crida a la participació ciutadana
Tant el Govern com el Parlament han fet una crida unànime a la participació de la ciutadania en la celebració d’aquest Onze de Setembre. Des d’ambdues institucions s’ha volgut recordar que els actes de la Diada són un bon moment per expressar la unitat política i social del poble català al voltant dels reptes futurs.
En aquest sentit, i com és habitual, el president ha fet arribar una carta als alcaldes i alcaldesses del país per mitjà de la qual els demana fer dels actes institucionals de la Diada de l’Onze de Setembre uns actes de civisme i participació. Font: Sala de Premsa de la Generalitat de Catalunya
Missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre
L'Onze de setembre és una ocasió perquè els catalans recordem, amb respecte, totes aquelles persones que, al llarg dels segles, han lluitat per construir Catalunya. Per defensar les seves institucions, les seves tradicions, i els seus valors culturals i nacionals. Un poble que oblida la seva història, no té futur.
Enguany també celebrem el cent cinquantè aniversari del naixement del President Macià, a qui aquest mateix vespre hem dedicat un homenatge al Parlament.
El President Macià, el primer president de Catalunya elegit democràticament, sempre ha estat i és encara un referent de noblesa i patriotisme per al nostre poble. Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té anima.
Així mateix, d'aquí a uns mesos, commemorarem amb tota solemnitat, que fa sis-cents cinquanta anys que les Corts Catalanes van acordar, a la Ciutat de Cervera, fixar el caràcter estable de la Generalitat de Catalunya.
La voluntat d'autogovern de Catalunya ha estat, al llarg de la història, un dels trets singulars de la nostra nació. Un poble que no és fidel a les seves institucions, no té horitzó. L'Onze de setembre és també un bon moment per expressar de manera més festiva o més reivindicativa, però sempre amb esperit cívic i pacífic, els nostres sentiments, els nostres anhels i la nostra ambició nacional.
Els convido, per tant, a participar en els actes públics que es convoquen arreu de Catalunya. Estic segur que així ho faran i que, un cop més, sabrem demostrar la maduresa i el civisme de la societat catalana.
Recordo que, ara fa un any, parlàvem que Catalunya vivia uns moments delicats, que caldria saber afrontar amb realisme, de forma serena i seriosa alhora. Anant de cara als problemes, afrontant la crisi econòmica, sense amagar-la ni magnificar-la: fent un diagnòstic realista de la situació i comprometent-nos a remar tots en la mateixa direcció. Vaig parlar de sacrificis que, efectivament, hem hagut de fer i haurem de seguir fent encara, tots plegats, durant un temps.
El darrer ha estat un any difícil per a moltes famílies, per a molts treballadors i treballadores, assalariats o autònoms, per a moltes empreses. Per al conjunt de Catalunya. Però sortirem endavant, demostrant una vegada més les nostres principals qualitats individuals i col.lectives, combinant força i sacrifici, amb exigència i rigor alhora.
També estem manifestant la nostra capacitat de solidaritat interior: cap a les famílies, entre veïns, poble a poble, arreu de Catalunya. La solidaritat és un altre dels valors que sempre ha caracteritzat la nostra gent.
No vol dir, això, que no hi hagi el risc que el clima social se'n ressenti. Però la societat catalana està demostrant la seva fortalesa de manera admirable. No estem al final del túnel, però intuïm la claror de la llum. Cal perseverar.
L'any passat, per aquestes mateixes dates, parlàvem també de la negociació que s'estava desenvolupant, entre el Govern de Catalunya i el Govern central, per acordar un nou sistema de finançament, tal com preveia l'Estatut.
Vaig defensar en aquell moment i en multitud de fòrums, la justícia, necessitat i urgència, de la reivindicació plantejada per les institucions catalanes de canviar, també, un model injust que ens permetés d'obtenir més recursos.
Recursos necessaris per atendre, sobretot, les nostres necessitats socials, en educació, en salut, en seguretat, en infraestructures, en polítiques socials.
Vaig dir llavors que només acceptaria un acord si era just i bo per Catalunya, que calia negociar incansablement, sense dramatismes innecessaris. Però essent exigents en allò que considerem irrenunciable i alhora flexibles quan calgués i fos possible arribar a l'acord. Després de molts mesos, el juliol passat vam tancar aquest acord. Un molt bon acord per Catalunya, que compleix i honora l'Estatut.
Crec que tots ens hem de sentir satisfets i legítimament orgullosos del resultat que hem obtingut. I vull agrair una vegada més l'esforç de totes les persones i institucions que de manera exigent però constructiva hi van fer la seva aportació.
Ara, benvolguts conciutadans, ens cal mirar endavant. Estem patint encara les conseqüències negatives de la crisi. Pot ser que hàgim tocat fons i que aviat comencem a recuperar-nos. Però no serà cosa de dos dies.
Ens caldrà molt d'esforç i sacrifici. Ara és quan més atents haurem d'estar per evitar que hi hagi persones o famílies que quedin al marge perquè no poden seguir.
I, sento dir-ho, els temps que venen seran més difícils si persisteixen o ens dominen actituds negatives, injustificadament pessimistes. Individualment i col.lectivament hem de ser capaços d'expressar una voluntat decidida de superació.
Catalunya és un país mil.lenari que, al llarg dels segles, ha hagut de fer front a situacions difícils. En començar aquest missatge feia referència a la necessitat dels pobles de recordar la seva història i honorar el seu passat...
Però els catalans sempre hem sabut mirar i anar endavant. I ara cal l'esforç col.lectiu per aconseguir-ho. Cal que cadascú hi faci la seva aportació.
El futur del país també depèn del que cadascú faci en la seva vida quotidiana. Construir Catalunya, dotar-la d'horitzó i de futur, és una tasca col.lectiva, però també individual. No hi ha nació sense ciutadans compromesos en els afers públics.
Estic segur que la societat catalana, avui, vol que resolguem els problemes que tenim plantejats, i no pas que n'inventem de nous. Catalunya no vol ni pot ser el país del pessimisme. Crec que interpreto el sentiment majoritari del nostre poble si afirmo que, el que se'ns demana, és que posem tota la nostra intel.ligència, la nostra força política i la capacitat de treball a superar el principal problema que avui tenim, que és la crisi.
I que ho fem amb responsabilitat en les actuacions, austeritat en les despeses, rigor i eficiència en la gestió. I ambició en els projectes de futur. Sabent distingir el que és realment urgent, rellevant i necessari, del que pot esperar un moment millor. L'horitzó nacional de Catalunya, avui, té una primera exigència: sortir de la crisi econòmica.
Indubtablement vindran altres reptes i altres situacions difícils. Estem i estarem preparats per fer-hi front quan calgui i sigui necessari. El compliment íntegre de l'Estatut toparà amb resistències i incomprensions. Però res impedirà que convertim en fets, la nostra voluntat d'autogovern.
Com a president de tots els catalans, estaré, com ara, al davant de la resposta institucional que calgui donar als reptes que se'ns plantegin. Comptant amb tots vostès. Assumint el lideratge de la resposta catalana.
Cada dia, tinc noves raons per refermar la meva confiança en la capacitat de la societat catalana per fer front a l'adversitat. Per això afirmo el meu convenciment que amb el compromís de tots, i amb la fermesa de les nostres institucions, Catalunya sabrà anar endavant. Moltes gràcies, feliç Diada i... Visca Catalunya!
